Una cosa que no havia fet encara, penso, parlar d'un llibre que he acabat de llegir. Bé, acabat, acabat no ben bé. Sí, quan vaig escriure el primer esborrany d'aquest post, però d'això ja fa uns tres o quatre mesos. No importa, perquè el llibre s'ho val: Pirates de la llibertat de Xavier Montanyà, que en Jordi em va regalar fa una bona pila de mesos.
Si no heu llegit fins ara res d'en Montanyà, comenceu per buscar els seus articles demolidors a Vilaweb. Acostuma a repartir força canya i a allunyar-se dels llocs comuns que fa servir la, habitualment patètica, premsa casolana. Molt recomanable.
El llibre parla del segrest del creuer Santa Maria, rebatejat Liberdade, el 1961 per lluitadors antifeixistes portuguesos i espanyols. D'on venien, què van fer, com van reaccionar els règims dictatorials d'Espanya i Portugal, i tot el rerafons d'aquella època i anteriors. Què va representar aquest fet per la gent que estava contra els règims; tant els que eren partidaris de la lluita, com els que o bé estaven més aviat adormits o només posaven pals a les rodes, com els comunistes. La part final s'estén molt sobre els anys posteriors als fets i potser es perd una mica el fil, però apart de regirar-te l'estòmac, és un retrat d'ho podrida que va començar la famosa Transició i tota la resta.
Molt interessant.
25 de juliol 2012
23 de juliol 2012
Un any d'exercici
Els posts són pocs i separats entre si. Ja m'hi estic fent a la idea i no cal seguir fent promeses que sembla que no podré complir. Però no volia deixar passar el dia d'avui sense fer esment d'un aniversari amb una certa importància. Més o menys ara fa un any, vaig començar a sortir a córrer amb regularitat al llarg dels carril bici que hi ha per la vora dels rius de Taipei per on visc.
En un principi va ser una manera de rebaixar el pes que, de mica en mica i per falta de control, se m'havia anat acumulant en el parell d'anys previs. El resultat era que em trobava amb el pes més alt que mai no havia tingut i ja era hora de fer-ne alguna cosa. I així, cada dos o tres dies i anant augmentant la distància i el ritme, vaig enganxar-me al vici de córrer i no l'he deixat fins ara. Bé, això no és del tot cert. Amb les calors que estem tenint darrerament, m'està fent una certa prevenció sortir a córrer i el fet és que ja fa tres setmanes que no ho faig. De totes maneres, estic anant a nedar dos o tres dies a la setmana -una altra addició de les grosses- i he arribat a la conclusió que potser serà millor dedicar-se a l'aigua durant els dies més calorosos i provar de córrer quan les temperatures siguin més agradables.
Tot just fa un any, no vaig fer gaire cas de la calor i em vaig dedicar a suar la cansalada. Amb el temps, els quilos van anar desapareixent fins als valors gairebé al·lucinants del present, els ritmes de carrera van anar baixant i les distàncies recorregudes es van anar allargant més i més.
Qui ho diria oi? Tot just per començar un dia, fer-ho seguit i anar incrementant la dosi.
En un principi va ser una manera de rebaixar el pes que, de mica en mica i per falta de control, se m'havia anat acumulant en el parell d'anys previs. El resultat era que em trobava amb el pes més alt que mai no havia tingut i ja era hora de fer-ne alguna cosa. I així, cada dos o tres dies i anant augmentant la distància i el ritme, vaig enganxar-me al vici de córrer i no l'he deixat fins ara. Bé, això no és del tot cert. Amb les calors que estem tenint darrerament, m'està fent una certa prevenció sortir a córrer i el fet és que ja fa tres setmanes que no ho faig. De totes maneres, estic anant a nedar dos o tres dies a la setmana -una altra addició de les grosses- i he arribat a la conclusió que potser serà millor dedicar-se a l'aigua durant els dies més calorosos i provar de córrer quan les temperatures siguin més agradables.
Tot just fa un any, no vaig fer gaire cas de la calor i em vaig dedicar a suar la cansalada. Amb el temps, els quilos van anar desapareixent fins als valors gairebé al·lucinants del present, els ritmes de carrera van anar baixant i les distàncies recorregudes es van anar allargant més i més.
Qui ho diria oi? Tot just per començar un dia, fer-ho seguit i anar incrementant la dosi.
19 d’abril 2012
Rituals anuals
Torna el mes d'abril, amb la calor, pluges més intenses, flors per tot arreu, fragàncies agradables surant per l'ambient, i l'obligatòria renovació del meu permís
d'estranger. Ah, els cicles anuals.
Avui he aconseguit anar fins a l'oficina d'immigració i entregar la documentació que portava uns dies esperant-se en els meus prestatges. Per problemes d'horaris i una mica de distracció general, havia anat deixant passar el temps. Tot es posar-se, perquè després ho fas tot en un tres i no res. Literal. Crec que m'hi he estat, entre esperar-me i fer els tràmits, menys de quinze minuts. Eficients, ho són. Clar que ajuda anar-hi aviat i que no hi hagi gairebé ningú.
El funcionari que m'ha atès era el mateix que ho va fer l'any passat. De posat seriós i amb un tall de cabell ben curt. Mentres ell anava fent amb l'ordinador, he llegit un dels texts que hi ha pels clients on et demanen que valoris la seva feina i, curiosament també, que si no et somriuen prou, que els ho recordis. Ha estat en aquell moment que m'he adonat que l'home no ho havia fet en cap moment. Però vés per on, quan m'ha entregat el rebut i m'ha acabat d'explicar el que havia fet i d'indicar-me quan havia de passar a recollir el carnet, m'ha fet uns quants somriures ben amables i m'ha desitjat bon dia.
He trobat que era tot un detall.
Avui he aconseguit anar fins a l'oficina d'immigració i entregar la documentació que portava uns dies esperant-se en els meus prestatges. Per problemes d'horaris i una mica de distracció general, havia anat deixant passar el temps. Tot es posar-se, perquè després ho fas tot en un tres i no res. Literal. Crec que m'hi he estat, entre esperar-me i fer els tràmits, menys de quinze minuts. Eficients, ho són. Clar que ajuda anar-hi aviat i que no hi hagi gairebé ningú.
El funcionari que m'ha atès era el mateix que ho va fer l'any passat. De posat seriós i amb un tall de cabell ben curt. Mentres ell anava fent amb l'ordinador, he llegit un dels texts que hi ha pels clients on et demanen que valoris la seva feina i, curiosament també, que si no et somriuen prou, que els ho recordis. Ha estat en aquell moment que m'he adonat que l'home no ho havia fet en cap moment. Però vés per on, quan m'ha entregat el rebut i m'ha acabat d'explicar el que havia fet i d'indicar-me quan havia de passar a recollir el carnet, m'ha fet uns quants somriures ben amables i m'ha desitjat bon dia.
He trobat que era tot un detall.
15 de març 2012
Recerca esgotadora
I què hi ha de nou? Força coses, segurament, si ens posem a fer llistes, però ara mateix potser tampoc no tenim temps per tot. Per donar una miqueta de peixet, sempre puc fer referència a la darrera cerca en la que ens hem embrancat: trobar un nou apartament.
Com ja és sabut, aquest cop no ho faig en solitari i no sé si serà per això, o que som una mica més exigents després de passar (massa?) temps per aquí, o que simplement tenim mala sort, però ara mateix ja ens acostem a la desena de pisos visitats i no acabem de trobar el que volem. Si massa grans i cars, si massa lluny, si massa petits o, la darrera moda, massa sorollosos. M'estaré tornant vell o és que només he gaudit de gairebé un any de força silenci i tranquil·litat, després de viure gairebé assegut sobre d'una autopista ciutadana, però és una qüestió que em preocupa. El soroll no molesta fins que se't fica al cap i llavors ja no en surt.
En fi, la cerca continua i no se sap mai quan es trobarà la peça desitjada. Tot i que comencem a notar una mica de cansament, tinc més o menys un mes per deixar el pis on visc ara. No s'acaba el món... encara.
Com ja és sabut, aquest cop no ho faig en solitari i no sé si serà per això, o que som una mica més exigents després de passar (massa?) temps per aquí, o que simplement tenim mala sort, però ara mateix ja ens acostem a la desena de pisos visitats i no acabem de trobar el que volem. Si massa grans i cars, si massa lluny, si massa petits o, la darrera moda, massa sorollosos. M'estaré tornant vell o és que només he gaudit de gairebé un any de força silenci i tranquil·litat, després de viure gairebé assegut sobre d'una autopista ciutadana, però és una qüestió que em preocupa. El soroll no molesta fins que se't fica al cap i llavors ja no en surt.
En fi, la cerca continua i no se sap mai quan es trobarà la peça desitjada. Tot i que comencem a notar una mica de cansament, tinc més o menys un mes per deixar el pis on visc ara. No s'acaba el món... encara.
18 de setembre 2011
Meitat de setembre
Saben aquell que diu que vol escriure més sovint, que hi pensa moltes vegades, però que no troba la manera de posar-s'hi o que és sempre a deshora, que si no és una cosa és una altra que el despista o que el temps se't tira a sobre i no t'adones que no ho has fet?
Tot l'anterior, i molt més, que per excuses som molt bons.
En fi, per fer un post totalment egoista, com a mínim avui he acabat gairebé l'informe que havia d'escriure per la renovació del meu contracte. Després d'arrossegar-ho durant dos dies, o més, al final no ha estat més que una hora i mitja de concentració. Només falten els darrers detalls, serà millor no perdre'n la pista.
Un altre dia ja parlarem d'una altra cosa. Si hi ha sort.
Tot l'anterior, i molt més, que per excuses som molt bons.
En fi, per fer un post totalment egoista, com a mínim avui he acabat gairebé l'informe que havia d'escriure per la renovació del meu contracte. Després d'arrossegar-ho durant dos dies, o més, al final no ha estat més que una hora i mitja de concentració. Només falten els darrers detalls, serà millor no perdre'n la pista.
Un altre dia ja parlarem d'una altra cosa. Si hi ha sort.
18 de maig 2011
Omnipresència
Suposo que ja ho hauré comentat algun cop abans. A la feina a l'ASIAA acostuma a haver potser massa reunions o xerrades al llarg d'una setmana. En certa manera, està bé perquè et pots posar al dia de molts temes diversos, tot sovint allunyats del que fas. Però al final, són moltes hores que s'acumulen i no acabes de saber on van. I personalment, hi ha moments que el pitjor que puc fer és perdre el temps d'aquesta manera.
Farà unes tres o quatre de setmanes vaig dir que intentaria reduir el número de reunions a les que aniria. Des de llavors, tinc la sensació que encara n'hi ha hagut més - ja el primers dos dies en vaig tenir sis o set. Però la cosa no s'ha aturat aquí, darrerament se m'ha inaugurat una nova modalitat: tenir més d'una reunió/xerrada al mateix temps. De vegades, l'acumulació és causada per l'atzar; d'altres tinc la sensació que hi ha gent que és idiota i tant li fa el que els hi diguis. El punt ridícul màxim, per ara, ha estat avui, que tenia fins a tres activitats al mateix temps. Res, potser hauré de fer algun curs per assolir el do de l'omnipresència.
Farà unes tres o quatre de setmanes vaig dir que intentaria reduir el número de reunions a les que aniria. Des de llavors, tinc la sensació que encara n'hi ha hagut més - ja el primers dos dies en vaig tenir sis o set. Però la cosa no s'ha aturat aquí, darrerament se m'ha inaugurat una nova modalitat: tenir més d'una reunió/xerrada al mateix temps. De vegades, l'acumulació és causada per l'atzar; d'altres tinc la sensació que hi ha gent que és idiota i tant li fa el que els hi diguis. El punt ridícul màxim, per ara, ha estat avui, que tenia fins a tres activitats al mateix temps. Res, potser hauré de fer algun curs per assolir el do de l'omnipresència.
16 de maig 2011
I torna a ploure
Com deia aquella vella cançó de Supertramp, torna a ploure. I ja fa dies. Se suposa que ara som en la temporada de pluges a Taiwan, com em van dir tot just arribar fa ja tres anys. Però em fa la sensació que tant l'any passat com aquest les pluges seguides van començar amb una mica de retard. Vés a saber, som en general molt dolents amb la memòria i si tenen que veure amb el temps, encara pitjor.
Així doncs, portem tranquil·lament tres o quatre dies seguits així. I ja veurem quants dies més ens queden. Com deia aquell, va molt bé pel camp; però molt malament per sortir a passejar. Aquest cap de setmana passat me'l vaig passar gairebé tancat a casa. Sort d'una escapada a comprar una mica de menjar i a aprofitar un moment de pausa en la pluja continuada per sortir a córrer una estoneta, que em va anar molt bé. La resta, ben bé no res. Actualitzar el Slackware del meu portàtil a la darrera versió del current i pensar una mica en el futur.
Com a mínim no fa la xafogor que vam tenir els dies anteriors a aquest mar que cau del cel. La veritat és que tinc una mica de ganes de tornar a veure el blau de la Mediterrània.
Aviat.
Així doncs, portem tranquil·lament tres o quatre dies seguits així. I ja veurem quants dies més ens queden. Com deia aquell, va molt bé pel camp; però molt malament per sortir a passejar. Aquest cap de setmana passat me'l vaig passar gairebé tancat a casa. Sort d'una escapada a comprar una mica de menjar i a aprofitar un moment de pausa en la pluja continuada per sortir a córrer una estoneta, que em va anar molt bé. La resta, ben bé no res. Actualitzar el Slackware del meu portàtil a la darrera versió del current i pensar una mica en el futur.
Com a mínim no fa la xafogor que vam tenir els dies anteriors a aquest mar que cau del cel. La veritat és que tinc una mica de ganes de tornar a veure el blau de la Mediterrània.
Aviat.
08 de febrer 2011
07 de febrer 2011
Falsos enemics
Un exemple dels perills d'aplicar significat als acrònims en una llengua diferent d'aquella en la que van ser pensats (o malpensats) inicialment.
Aquest festival artístic té pinta de ser una mica merdós.
Aquest festival artístic té pinta de ser una mica merdós.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)