Cops de cap

Una vegada, per bé que dolorosa, no vol dir res. Dues, és curiós. Tres, comença a ser preocupant. Parlo de cops al cap en les darreres dues setmanes. La primera vegada, en un restaurant, apartant-me per deixar que netegessin la taula, vaig picar amb una lleixa a la paret. El resultat, una ferida amb una mica de sang —no gens, per ser al cap— a la part posterior dreta. La part bona és que em va sortir el dinar gratis. Són així d'educats.

La segona ocasió, l'endemà, d'excursió per Yangmingshan, tot caminant per un camí estret i pensant en altres coses, vaig fer una esplèndida rematada de cap a una branca ben sòlida. Per fortuna, el cop i res més, i tampoc no va ser gaire dolorós.

I per acabar, dos o tres dies després, baixant de l'autobús, que deu ser que sóc massa alt per la porta, i una altra salutació de cap al material mòbil de Taipei.

Des de llavors, que vaig amb més compte. No se sap mai si tants cops em tornaran intel·ligent de cop. Potser que em dediqui a escriure el blog, que serà més segur.