Ah, memòria, traïdora dels sentiments.
Una llum familiar. L'angle dels raigs del Sol de la tarda caient sobre uns arbres frondosos. El verd brillant, abundant, ple de vida. Calma estiuenca en el terrabastall de la ciutat.
Record d'algú que va ser-ho tot, però que ara ha de ser no res. Una pregunta, tanmateix.
Una tarda pretèrita trobant a faltar algú altre. Sentiments perduts en les sorres del temps, difuminats i canviants, confusos com el fum.
Què fàcil caure-hi un altre cop; què fàcil enlairar-se per sobre i seguir volant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada