Excursió al temple de Zhinan

La primavera està disparada en tota la seva esplendor, o potser això ja és un principi d'estiu, i després d'un divendres amb un temps esplèndid, va venir un dissabte semblant (i diumenge, per no faltar a la realitat). Així que vam decidir anar fins al temple de Zhinan (指南宮), per la zona de Muzha, i fer alguna passejadeta per les muntanyes del voltant.

Arribar fins al peu del temple és ben fàcil: només cal agafar la línia 530 i després de voltes i més voltes arribes a l'estació final. Passar un carrer de botigues, bastant atrotinat, però atractivament vell,

unes quantes escales, menys que les que tocaria si haguéssim començat des del principi

i allà tenim un dels diversos temples que hi ha per la zona.


Una mica més enllà hi ha un temple budista.


Potser era per l'hora o el dia, o és que és així, però ens vam trobar amb un entorn gairebé buit del tot i envoltat d'una tranquil·litat que no és gens fàcil de trobar a Taiwan.

A més, amb el solet tan bo que teníem, amb una brisa refrescant, el silenci que hi regnava, feia entrar ganes d'aturar-se una bona estona prop dels elefants.


Però vam seguir endavant. Pels voltants, hi ha una de les estacions de la Maokong Gondola, un aeri que puja des del costat del zoo, fins a Maokong. Amb uns desnivells considerables.



Aquest aeri ha estat tancat durant més d'un any per causa dels desperfectes que un tifó va provocar en un dels pilars. Ara deu fer cosa d'un parell de mesos que torna a funcionar.

Abans d'arribar-hi, però, ens vam trobar unes vies que deuen fer servir per pujar i baixar material de la muntanya, i que tenia tot l'aspecte de les velles instal·lacions deixades enrera pels japonesos.

Però encara funciona i hi ha gent atrevida que hi puja. Per treballar, suposo.


Passada l'estació de l'aeri vam decidir seguir una ruta fins al pic de Houshanyue (猴山岳), la muntanya del mico. Pel camí, que començava costerut i ple d'escales, com tants pels voltants de Taipei, vam trobar encara restes de grans esllavissades de farà un parell d'anys.

Des d'aquí, i malgrat que la visibilitat que no era perfecta, podíem contemplar una vista diferent de Taipei, Yangmingshan i imaginar Danshui i el mar més enllà.


Sorprenentment, els graons van desaparèixer en un cert moment i, per primer cop que recordi, vaig caminar per un veritable camí de muntanya. Que és va complicar una mica, quan vam haver de pujar gairebé en vertical ajudant-nos de les cordes que hi ha instal·lades, en un tros curt de la ruta.

La resta, un cop arribats a la carena, molt més fàcil. El camí, estret, seguia gairebé pla, envoltats de vegetació força salvatge. Es nota que no hi passa gaire gent. I així vam seguir durant una bona estona fins que vam decidir que seria millor tornar a la civilització.

Una excursió perfecta per un dia espectacular. Crec que repetirem per la zona. Ens queda prop de casa, les rutes semblen prou interessants i no trobes gent gairebé. I això, aquí, és gairebé inaudit.