Moment (19 gener 2011 /2)

Llum.
Poques aquest mes, però escollides.

Moment (19 gener 2011)

Embolcall dolç.
El matí següent, les restes d'alguns dels dolços que han travessat mig món, per acabar essent consumits en petita, però agradable, companyia en l'establiment habitual.

Moment (18 gener 2011)

Cel perfecte.
Després (i abans) de molts dies de núvols, pluja i fred, el dia del meu aniversari un cel completament blau i temperatura molt agradable. Perfecte.

SD

No diuen que l'infern és ple de desagraïts? I la Terra encara en té més. En un vespre com aquest, he d'agrair moltes coses, i mai no tindré prou temps ni recursos, però sí que he d'agrair profundament al futur doctor que m'acabi de passar unes músiques petites que el que han fet és tornar a ficar en el meu cap una obsessió llarg temps deixada de banda.

I això és tot un regal. Immens.

Reach For the Sky, 'cause tomorrow may never come

I acabo de veure que treuen un altra dosi precisament demà...

Dies de tornada

Marxar de les costes de la Mediterrània, on fa fred, n'ha fet molta, però la majoria dels dies són de Sol, a la punta nord de l'illa de Taiwan, on fa una mica menys de fred, plou i els cels són grisos, amb el resultat que tens una sensació de fred semblant. No només ara, sinó que em diuen que porta d'aquesta manera potser ja un parell de setmanes. I té tot l'aspecte de continuar durant un temps.

Això, que no és precisament el que porta el meu organisme a saltar d'alegria, no és tan dolent com pot semblar, perquè ens acostumem a tot. No, el que és pitjor, no per no saber-ho o esperar-ho, és que en aquestes terres on no tenen gaires dies de fred, els edificis i els apartaments no estan gens preparats pel fred. No hi ha calefaccions, les portes i finestres no acaben d'ajustar gaire bé, i fins i tot tenen afició, o la idea de bomber, a obrir les finestres comunes dels passadissos durant hores amb l'excusa que cal fer circular l'aire, que ell bé que circula tranquil·lament per fora. A passar fred toca en llocs on no t'ho esperes.

Segons com evolucioni, i si veig que els jerseis ja no ajuden, potser faré la compra d'un calefactor que he ajornat durant un parell d'anys.

Llumetes a l'interior

Eleccions

Avui voten al país dels ganàpies, i així ens anirà. A Taiwan, ahir va ser dia d'eleccions municipals en 5 ciutats (Taipei, Xinbei, Taichung, Tainan i Kaoshiung). Els resultats, una mica barrejats tindran segurament repercussions en les eleccions presidencials de l'any 2012. Lluny.

Per mi, l'experiència ha estat divertida. No és el primer cop que hi ha hagut eleccions municipals, però no eren en llocs on acostumo a passar el temps. Primer, fa ja mesos, van haver les primàries i tota la propaganda electoral que em va arribar a casa. El més curiós eren les fotos i poses dels candidats. Realment, és un altre món.



Després, suposo que un cop triats els candidats de cada partit per cada districte, l'increment continu de propaganda en forma de rètols o posters, cada cop més grans, l'aparició de banderes per totes bandes amb els noms i números d'elecció dels candidats.

Tot acompanyat per una explosió del que semblen centres dels candidats ocupant espais de botigues, garatges, baixos d'edificis, i camionetes passejant pels carrers fent propaganda electoral. Parleu de contaminació acústica; sort que no n'entenc gaire.


Això sí, ahir a la tarda, ja no quedaven gaires rastres de totes les banderetes.

Corrosió (més)

Molt a prop d'un altre exemple de l'acció del mar sobre el metall

Aigua de foc

Aparentment prové d'una altra illa del Pacífic, Hawaii, però no em negareu que això d'aigua volcànica té la seva gràcia.

Com la té volcà en xinès: muntanya de foc (火山).

Amb l'ou enfora

Potser vosaltres, gent cosmopolita i bregada en múltiples batalles socials, ja ho havíeu vist abans, però per mi crec que és el primer cop que veig un flam ficat dins de la closca d'un ou. L'altre dia, com part de les minses postres del dinar, això és el que ens van donar. Abans

i després

Segur que hi cal molta paciència.