Magranes

Ahir per la nit vaig tornar de Hsinchu. L'anomenen la ciutat del vent i el nom s'ajusta a la realitat. Amb el vent que feia i les temperatures més baixes, m'ha recordat terres llunyanes. Trobava a faltar aquesta combinació tan vallenca. Com és habitual, la gent es queixava del fred, però a mi ja em va bé que sigui el mes de desembre i que es noti una mica de fresca. Clar que el meu pis es va refredant de mica en mica.

En fi, avui ha estat el primer dia en no sé quant de temps que he pogut cuinar alguna cosa a casa. Entre conferències, reunions, dies de fer observacions, feia una setmana com a mínim que no sopava, o dinava, a casa. Per celebrar-ho, magranes!.

Les vaig veure al supermercat fa uns dies i vaig trigar ben poc en posar-ne un parell a la bossa. No són típiques d'aquestes terres, que jo sàpiga —aquestes són de California&mdash, però tant és. Tan bones com de costum. Encara me'n queda una.