Des del dia 5 de setembre fins demà 15, s'estan celebrant a Taipei els Deaflympics, els jocs per a sords i muts. Com us podeu imaginar, alguna gent per aquí està molt excitada amb això, i ja feia setmanes que es veien anuncis i banderes per tota la ciutat. El primer dia van fer una d'aquests cerimònies que el papanatisme mundial tan admira, el mateix tipus de porqueria que ja es va fer als jocs falangistes de Barcelona. Vaig poder veure un tros en un pub i vam riure força amb ella —i no va anar malament per veure els noms dels països en xinès.
Ahir, però, vaig tenir una experiència curiosa, no per ser el primer cop, sinó per la magnitud. Havia quedat, un altre cop, en un bar per veure la carrera de F1, i aquest cop no em vaig poder escapar de veure-la —potser per primer cop en vaig veure una de sencera. Era el mateix lloc on vaig veure la final de la xampinyons al maig, i sembla que feien un descompte als participants dels Deaflympics. Així que cap al final, quan van abaixar el volum ensordidor de la televisó, vam veure que hi havia un munt de gent jove al voltant nostre, d'aspecte estranger, i parlant amb senyes. Molt de silenci per a tant gent com hi havia, com us ben podeu imaginar. I a fora al carrer, encara n'hi havia més.
Com us deia, a Barcelona havia vist grups de sordmuds reunits i tenint intenses converses, ja fos al metro o prop de casa, però mai no havia vist tant gran quantitat tots junts. Molt interessant. I em pregunto com s'ho fan per parlar les diferents llengües.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada