És la vida del post-doc. La gent arriba i se'n va. Aquestes darreres setmanes he anat a un parell de sopars multitudinaris per acomiadar gent que ja ha marxat o està a punt de fer-ho. I encara me'n queda un.
Farà dues o tres setmanes, vam dir adéu a una postdoc xinesa que ha estat de visita a Taiwan durant 6 mesos. Dissabte passat, a una postdoc índia que demà se'n torna cap a l'Índia per tenir el nen/a que està esperant. Després, marxarà cap a Alemanya amb el seu marit, que també està de postdoc a l'IAA, que comença un altre postdoc prop de Munich al gener. He fet força amistat amb els dos i m'ha anat bé estar amb ells fent alguna cerveseta en moments més delicats. Els trobaré a faltar certament.
Ahir precisament, vam fer un darrer sopar en un lloc on fan hot pot i em vaig adonar que gairebé tota la gent amb qui he anat fent coses està marxant. Ara mateix ja gairebé no queda ningú. Serà qüestió de buscar-se noves companyies, però el tipus de vida que porto aquí no ho fa gaire fàcil.
I encara he de quedar la setmana que ve amb un noi mexicà que està al mateix edifici de l'IAA, però en un departament diferent, i amb qui quedava per dinar força setmanes, perquè també se'n torna als Estats Units. De vegades em sembla com si la vida em volgués dir alguna cosa. Vés a saber què.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada