11 de juliol 2010

Misantropia (passant dels orcs pesats)

Ahir em preguntaven, des de les (potser) boiroses terres d'Eire, si a Taipei també ens concentràvem (per cert, impressionant). Bé, el fet és que no conec catalans per aquí i no sé si feien res. No del tot cert, me n'he trobat un parell: una noia d'Igualada la nit del Barça campió de la Champions i una parella de Lleida a Taichung, però cap contacte mínimament estable, només trobades atzaroses i fugisseres.

No és que els eviti, tot el contrari, però tampoc no faig cap esforç especial. Particularment, perquè acostumen a anar acompanyats de la tropa de llefiscosos orcs pesats de sempre que sí que procuro evitar. Tant que en dos anys encara no m'he acostat a l'oficina comercial de Mordor a Taipei. Ho hauré de fer, sobretot si vull votar (i els molt fatxes em deixen) a la tardor, però només pensar-ho em fa venir urticària.

En fi, no he pogut col·laborar amb la causa, però tampoc no vindrà d'aquí.

2 comentaris:

fEl! ha dit...

Sí, va ser impressionant. Jo no hi vaig ser, però hi vaig ser molt a la vora (fent feina al pis sentint la retransmissió a la ràdio...) i es notava l'ambient, ple d'autobusos aparcats... Aquest cop ha estat diferent, no va ser una d'aquelles manis d'emprenyamente, tipus contra la Renfe... Ja ho xerrarem...

L'endemà m'hauria estimat més ser a Taipei...

fEl! ha dit...

Ah, continuant amb les al·legories tolkianes, saps què veig des d'una habitació del pis nou? La torre d'Isengard! (Ho agafes?)