Com suposo que he explicat més d'un cop —l'avi batalletes—, el meu pis dóna a un carrer ample, força sorollós, la qual cosa no és alleugerada per uns vidres que aïllin el so. Amb el temps, t'hi acostumes, però no es pot dir que sigui una situació cómoda. De tant en tant, hi ha una d'aquelles nits en les que un no pot dormir, sigui per preocupacions, per algun dolor particular o vés a saber per què.
Aquesta nit passada va ser una d'aquestes nits. Malgrat haver-me despertat a les 5:30 del matí (gana, segurament), no podia dormir i tenia una mica de mal de cap potser per haver dormit només unes 5 hores la nit anterior. I només faltaven els cotxes i les motos passant rabents pel carrer de sota a les 2 de la matinada. Així que vaig provar una cosa, un Gelocatil pel dolor, i uns taps per les orelles que havia obtingut en algun dels vols transcontinentals que he fet en els darrers mesos. Impressionant, silenci gairebé absolut i una dormida reconstituent.
Ho hauré de tornar a provar de tant en tant, però vigilant amb les addiccions que sempre són perilloses.
2 comentaris:
osti, no ho sé pas això dels taps. Vols dir que és còmode? Ves, si t'ha funcionat...i per cert, que passava per a què tothom estigués amb les motos amunt i avall a les 2 de la matinada?
Doncs la sensació és impressionant. Sobretot després de setmanes de no tenir realment silenci.
No sé què debvia passar, res, suposo. L"habitual. Crec que més d'un aquí deu dormir a sobre de la puta moto.
Publica un comentari a l'entrada