De formatges

Els caps de setmana són molt lents, darrerament. Mea culpa, que diria algú. Ahir, però, vaig fer un atac de compres. Primer un disc dur extern per fer còpies de seguretat o per posar-hi més brossa electrònica. Llavors, em vaig acostar al Breeze Center, un més d'aquests grans centres comercials plens de botigues de luxe que hi ha per Taipei. Hi anava més que res per explorar el supermercat que hi ha en un dels soterranis, on m'havien dit que hi havia força productes d'importació.

I sí, era cert: vins, cerveses, salsitxes, ... formatge!. Tan lluny d'Europa es fa difícil trobar-ne d'una mena que em sigui atractiva. Renoi quina varietat que tenien, que si Camemberts, que si Brie, mira un manxego, ei, una mica de formatge ibèric que em vaig emportar cap a casa. No és precisament barat, però no és d'estranyar. I el gust és força decent.

De vestits

En les darreres setmanes, he pogut veure pel campus de NTU, o per la zona propera, parelles de nuvis per aquí o per allà, fent-se fotos. No en grans grups com aquell dia de l'any passat, sinó només la parella, un o dos fotògrafs o acompanyants, i les estrambòtiques idees de com i on posar per la foto.

Jo pensava que aquestes fotos se les feien després de la cerimònia i celebració, però resulta ser que no. Es fan les fotos abans, amb cadascun dels tres vestits que la núvia acostuma a posar-se el dia del casament, i així poden ensenyar i compartir les fotos amb la família i els amics.

Per un cop, una cosa que no sembla que porti mala sort. A diferència d'Occident.

Sorpresa

tristor, preocupació?

Diferències

No es pot dir que mai no passarà, però em costa imaginar un banc occidental decorant tot el banc amb aquesta mena de porcs i pintant tota la sucursal, incloent-hi els caixers automàtics, de color rosa,

com fa el banc de Shanghai

Mascotes

Cap a finals de l'any que ve, hi haurà una gran exposició floral internacional a Taipei. Ja fa mesos que vaig veient els anuncis i que parts de la ciutat, on hi faran algunes coses, es troben en obres. De moment, ja tenen les mascotes preparades.

Esperant-se

Moltes motos, al seu aparcament. Boscos de miralls i manillars. Per tot Taipei.

Premeu el botó

Per aturar l'autobús a la propera parada.

En xinès, és clar.

Ocellets

Tenir una cambra de fotos nova amb un zoom força potent, em dóna l'oportunitat d'agafar just a temps i amb més detall, més d'una de les aus i ocells que es poden veure pels parcs i torrents de Taipei


o de Taichung.

Ara només cal paciència i oportunitat.

Palaus i temples

I així vam arribar al tercer dia de la meva estada a Beijing, que podria convertir-se en el més estrany, per raons òbvies. Per començar, vam esmorzar en un lloc del carrer on feien una espècie de barreja entre truita i crêpe.

D'allà, agafa un autobús, carrega't de paciència, i cap a Qianmen,

just al Sud de la plaça de Tiananmen. Aquí vam fer un passeig pel carrer de Qianmen (Qianmen Dajie), on estan construint uns carrers que reprodueixen l'aspecte que tenia la ciutat cap als anys 1920 o 1930



És, evidentment, tot molt fals, i ple de botigues de conegudes marques occidentals, però quan acabin de fer-ho tindrà el seu encant. Una aturada per fer un cafè que es va convertir en molt especial

i cap a Tiananmen.


Es veien ja els preparatius que hi estaven fent per la celebració de l'1 d'octubre, i vam haver de passar un parell de controls de seguretat per accedir-hi. Com era d'esperar, gent per tot arreu, militars i policia d'uniforme o de paisà.

Tot seguit, només cal creuar el carrer per entrar al National Palace, la ciutat prohibida. Pel meu gust, espectacular. Suposo que en la seva bona època no estaria tan neta i tan buida, però els edificis i pavellons valen la pena.




Només vam anar passejant, però és tan gran que t'hi passes una llarga estona,



fins arribar al jardí que es troba a l'extrem nord del recinte.




Amb això, el temps se'ns tirava a sobre i vam haver de córrer per arribar al Temple del Cel (天坛) just a temps abans que tanquessin les portes.




Pel meu gust, va ser el lloc que em va agradar més. La disposició de les construccions i elements decoratius, ajuntat amb l'hora baixa i amb l'al·licient que estàvem gairebé sols, cosa ben estranya per una ciutat com Beijing, em van produir una forta impressió de pau i tranquil·litat.


Val la pena veure aquests llocs sense estar envoltats de turistes

i just a la posta del Sol.

Ens van fer fora cap a les sis. De fet, érem els darrers en sortir, i ja només ens va quedar temps per fer un passeig pel parc dels voltant, on molta gent passava el temps tocant música o cantant,

sopar per allà a prop, i cap a casa, fent un breu i intens passeig per les instal·lacions olímpiques que tenia ben a prop de l'hotel.


Tres dies passen molt ràpid, tot i més si no pares d'anar amunt i avall. Potser hi hauré de tornar, trobo, però no per fer tant de turisme.

Preparats per a les cues

Quan floreixen els cirerers a Yangmingshan, cap al febrer o el març, les muntanyes es converteixen en un dels llocs més populars de Taipei, que es deuen omplir de gent. No té doncs gens d'estrany que a l'estació de Yangmingshan, final i principi d'unes quantes línies d'autobusos, hagin pintat a terra diversos carrils, amb el seu número de línia corresponent, per tal que es puguin fer unes cues ben ordenades.