Algunes persones vénen, altres se'n van, unes poques es queden una estona més, és el fluir de la vida. De tant en tant, potser si hom es troba molt lluny, apareix, sigilosa i burleta, la sensació que no queda res dels bons moments, o en la mateixa mesura dels dolents, que tot és fum que ha desaparegut en el blau del cel.
No és cert. Per aquí i per allà romanen alguns records, potser unes olors, peces de música, imatges que et porten a pensar en aquella persona o que fan reviure per uns instants els sentiments d'aquells temps cada cop més llunyans, ara tornats petites brases mig mortes. De vegades, només cal una data per fer-te somriure, apreciar el que vas rebre, dedicar un segon a preguntar-te on serà, què deu estar fent ara mateix, tornar a agrair el regal i no pensar en el que va es va emportar després.
Un somriure i dues finestres a una mar blava on capbussar-se. Una nit llunyana de desembre, un raig de llum.
1 comentari:
You've become a bloody poet, mon!! ;)
See you soon!
Publica un comentari a l'entrada