Tasses

Suposo que ho hauré comentat en més d'una ocasió: menjar fora a Taiwan és escandalosament barat pels preus als que estem acostumats a Europa. Cal tenir en compte la diferència de salaris, però per uns 2 euros es pot sopar la mar de bé i per uns 5 o 6 ja és considerat car. Si arribem als 10, no us ho explico. Evidentment, el menjar en llocs més tipus europeu, com els pubs, és més car.

El que és una mica més xocant, en comparació, és que hi ha altres productes que proporcionalment són molt més cars, com la cervesa d'importació o el cafè, que suposo que no és tampoc un producte que s'hagi consumit en grans quantitats per aquestes zones més aficionades al te. Pel preu d'un cafè, pots sopar. Els preus en establiments tipus Starbucks són aproximadament els mateixos que els que es poden trobar a Europa o als Estats Units, però també es pot trobar cafè a preus més assequibles en algunes de les botigues tipus 7-11.

Però no em queixo, perquè es poden trobar una petita multitud de petits cafès, d'estil europeu, amb preus més o menys elevats, però amb una atmosfera agradable, sobretot des que no hi deixen fumar, relaxada i recollida —si les bandes de gent amb portàtils no són gaire nombroses— on un pot prendre's un descans i deixar fluir la vida, apartada de la histèria habitual de la vida a Taipei.


I en aquests dies en els que m'estic rumiant com reactivar el blog i que no deixo de sentir Chris Isaak, quin millor lloc on passar l'estona.

Coses que s'aprenen

Com són de curiosos els idiomes. Avui m'han explicat com es diu en xinès, com a mínim a la Xina, que a un lloc hi vas a peu. Ells no prenen cap tren, sinó l'autobús número 11. Hauré d'investigar per què.

Sota la pluja

Un cap de setmana passat per aigua. A poc a poc, com pertoca a l'Octubre, amb temperatures una mica més baixes, donant aquell aire malenconiós típic d'aquesta època de l'any.

I nosaltres, quatre estrangers de procedència ben barrejada, vam decidir anar a Yangmingshan i veure què hi podíem fer.

Poca cosa, perquè la pluja feia incòmode anar per la muntanya i només vam fer el camí amunt fins al centre de visitants i cap avall fins a un dels balnearis d'aigües termals que abunden per la zona. Després, de tornada a la ciutat, cap a Shilin per dinar.


Després, un tomb pel centre d'artistes Huashan 1914 (o això diu a la seva web) i per sopar al 346, en una antiga fàbrica de cervesa, amb cervesa i menjar. I fins i tot una banda/orquestra amb tots els tòpics del món.


Amb tot, un dissabte ben divertit.

En un dia gris

Un altre dia gris, sense pluja però, amb una temperatura força agradable. Un nou propòsit d'adreçar el camí que es desvia perillosament, sense ignorar com de difícil serà, i d'acceptar que hi ha coses que no es podran canviar malgrat tots els esforços i les bones intencions. Sentir l'ombra d'una creixent pau d'esperit, encara barrejada amb una certa malenconia i amb una esperança en la distància, malgrat la separació.

De sobte, un record primaveral, de dies assolellats, sentiments de descoberta, de joia i alegria, de misteri, petits i grans plaers en els ulls foscos davant teu. I malgrat que tot això s'ha perdut, segurament per sempre, reconforta trobar que unes poques brases encara cremen i escalfen el cor. Unes més que afegir a d'altres, que van ser més petites o més grans, que encara no s'han apagat. Somriures marcats dolçament en el record.

Asimetria

Crancs a l'aquari de Pingtung.

Passats per aigua

Avui m'han enviat aquesta imatge espectacular de l'estat de les tempestes tropicals per aquesta banda del món.

A la banda oest del mapa està la tempesta tropical Parma que s'ha plantat prop de la costa de les Filipines i s'està movent molt lentament. Les prediccions diuen que s'hauria d'anar desplaçant en direcció sud-oest o sud, fent més mal suposo a les pobres Filipines, allunyant-se de Taiwan. Però mentres esta allà asseguda, ja portem dos dies de pluges continuades a Taipei, a estones amb pluja forta, a estones amb feble, amb vent de tant en tant, i pel que diuen estarem així com a mínim fins dimecres.

L'altra tempesta cap a l'est del mapa és el supertifó Melor, que vist així fa por, però que hauria d'anar movent-se en direcció nord cap al Japó i tampoc no ens arribaria, però ja ho veurem.

En resum, que per aquí poca sequera tindrem, però sí molta roba i sabates per assecar.

BT

Un cap de setmana turbulent en la part emocional, perquè mai no aprendré, però he aconseguit solucionar finalment dos petits problemes, amb udev i Bluetooth, que tenia en el meu Slackware. Ara ja puc pujar i baixar fotos, i altres fitxers, del mòbil via Bluetooth!!. Una mostra d'una que vaig fer camí de Kenting

que també expressa el que sento sobre certa gent en aquests moments.

Prediccions

Ara mateix només són prediccions i sabent com poden ser de variables i de capriciosos els tifons, qui sap on acabaran?. Però la imatge fa impressió: dos tifons apuntant cap a Taiwan. El cap de setmana i el principi de la setmana que ve seran mogudets i humits, segurament. I si no mireu aquesta imatge d'avui del Central Weather Bureau de Taiwan

Taques

a les roques de Yehliu.

Al revolt