Taroko

Al poc d'arribar a Taiwan, ja em van dir que si havia de visitar un lloc de l'illa, que havia de ser la vall de Taroko, considerada la joia de la corona dels parcs naturals del país. Tanmateix, ha hagut de passar més d'un any fins que hi he pogut anar. Ho vaig fer finalment el cap de setmana passat, amb els amics que em visiten aquests dies, i acompanyats d'altres postdocs de l'IAA.

Vam sortir ben aviat de Taipei en un tren que ens va portar fins a Hualien, on ens va recollir un guia que ens va acompanyar la més gran part del temps durant dissabte i diumenge. Taroko és una gorja pel fons de la qual corre un riu, entre les altíssimes parets, la majoria recobertes de verd.


La roca és majoritàriament marbre, i s'hi poden trobar moltes cascades


Certament és un lloc molt maco, amb infinitat de camins per recórrer. Nosaltres vam fer alguns dels típics, suposo, com el Túnel dels Nou Girs (Tunnel of Nine Turns)


on has de portar un casc pel risc que hi ha que caiguin roques —cosa que vaig experimentar en primera persona, perquè en van caure un parell a menys de 5-10 metres de mi; una caminada pel Baiyang Trail, amb tots els seus túnels,


fins arribar a una cascada espectacular, potser no per l'alçada, però sí per la quantitat d'aigua

tot i que des d'allà es podien veure dues cascades més;

un bany il·legal al camí de Shakadang (Shakadang Trail)


i creuar ponts penjants.

Al final, a la tarda de diumenge vam acabar a la platja i vam poder fer un bany breu a les càlides aigües de l'Oceà Pacífic.

Vam tenir força bon temps la major part del temps, excepte cap al tard dels dos dies, i malgrat la calor, jo m'ho vaig passar força bé. A més, vam poder contemplar tot d'animalons


(moltes aranyes enormes)

i floretes i fulles de colors pel parc, que sempre és estimulant.





Sembla com si darrerament m'estigui tornant a connectar amb la natura, oi?