Audiència privilegiada

Dilluns passat, que era quan hi havia la lluna plena, era el darrer dia de les celebracions de l'any nou xinès. Dues setmanes, en total. En sortir de sopar d'un restaurant davant del campus, cap allà a quarts de vuit, vam passar pel davant del petit temple que hi ha a la vora i vam veure que hi havia un petit camió on hi havien fet un forat o una finestra en un costat que feia la funció d'escenari per a una representació de titelles.

Curiosament, l'actuació estava ja en marxa, amb tot de crits i efectes especials, però només hi havia mirant-se-la una dona que s'estava en un costat i un home que estava dret una mica darrere d'una de les portes del temple. Tanmateix, sembla que no importava gaire si no hi havia gaire, o cap, públic humà, perquè la representació es feia per al gaudi dels déus que viuen dins del temple. Com podran saber els titellaires si els ha agradat la funció, em pregunto.