Temps real

Des de fa un parell d'anys, potser més, que es va parlant d'això que anomenen la Web 2.0, una de les paraules de moda (o buzzwords, com diuen en anglès) que es refereix a tot això dels blogs, xarxes socials, Myspace, Facebook, Twitter, etc. Crec que si no hagués marxat tan lluny de casa, potser no hauria tocat cap d'aquestes coses, perquè sempre he estat una mica escèptic sobre la utilitat de tot plegat. Però aquí em veieu, mantenint un blog. També m'he apuntat en aquest darrer any al Facebook, i des de fa unes tres setmanes, al Twitter. Si sobre el primer penso que hi tinc els dies comptats, encara estic provant si el segon em pot servir d'alguna cosa (bé, certament, hi puc explicar, breument, altra mena de coses).

Ahir per la nit, ja passada la mitja nit, em va passar una cosa curiosa relacionat amb tot això. Estava a punt d'anar-me'n a dormir, acabava de posar una entrada al blog, estava mirant coses diverses per la web i, ben bé no sé per què, vaig passar una estoneta divertida seguint pel Twitter el partit del torneig de les Sis Nacions entre França i Escòcia. Informació en temps real sobre el resultat, amanit amb tot de comentaris que la gent feia sobre com anava el partit. Ben bé igual al que se sentiria en un bar, hi havia opinions per a tots els gustos, passant del pessimisme a l'optimisme en qüestió de minuts (espectacular el raig de tweets quan Escòcia va fer un assaig a 10 minuts del final).

Tot plegat no res, però des de la distància, i sense poder veure el partit, amb un cert interès.