un apartat de tranquil·litat just al costat d'una ciutat ben atrafegada. Aquest lloc és famós per l'estàtua gegant de Buddha que hi ha dalt de tot, i que sembla que es pot veure des de molts punts dels voltants.
És una massa d'acer i ciment ben gran, prop de 22 m, força moderna (del 1961), però pots entrar dins
i pujar fins a una certa alçada.
Sembla que fins el coll, però quan hi vam pujar, l'accés estava tancat a partir del tercer o quart pis. Les finestres al costat i a l'esquena de l'estàtua, però, no m'acaben de fer el pes.
Darrera del Buda, després de creuar l'esplanada hi ha un edifici, el temple del gran Buda, amb tres pisos diferents, cada un dedicats a un tipus diferent de deïtats, potser també de creences, però aquí a Taiwan, tot això està molt barrejat.
La tarda en la que vam estar era perfecta. Amb aquell solet i la temperatura que feia, encara augmentava més la sensació de pau que regna en aquell entorn (tot i que es podia percebre feblement el zumzumejar de la ciutat als peus de la muntanya). No vam estar-nos-hi fins que es va posar el Sol, però era força maco veure el joc de les ombres amb l'estàtua i els arbres del jardí.
Davant dels ulls del Buda, just al mirador de la ciutat, hi ha la font dels nou dragons, relacionats amb la història de Buda. Els nou dragons que van banyar al nou nascut Sakyamuni.
De tant en tant, les fonts es posaven en marxa
En fi, em vaig fer un fart de fer fotos, algunes més aconseguides que d'altres.
1 comentari:
m'agraden les fotos de les ombres, estan xules!
Un Buda-Building! Què tarats!
Publica un comentari a l'entrada