La nit abans de marxar de Barcelona vaig poder veure com nevava pel Poble Nou i Ciutat Vella. No era una gran nevada, potser una mica més gel que neu, però prou per comptar-la com a tal. I la temperatura era ben baixa per ser Barcelona.
Encara que no ho pugui semblar, per Taiwan també hi ha temperatures baixes a l'hivern, però fins ahir, quan mirava a la web quina temperatura hi feia, hi havia màximes de 18º a 20ºC cada dia i mínimes al voltant dels 15ºC. Avui, ja hem estat prop de 15ºC de màxima i la previsió de demà és per sota d'això, amb mínimes de 8ºC. Pot no semblar gaire, però per ells això és extremadament fred. Sembla com si amb les maletes hagi arrossegat una mica de fred amb mi (ningú no ho hauria dit en l'estoneta que vaig passar a l'aeroport de Bangkok).
En fi, demà que tinc la festa de Cap d'Any de l'ASIAA, ja podré fer un bon ús de l'abric que em vaig portar des de Barcelona. Ara m'he de comprar alguna manta pel llit.
09 de gener 2009
08 de gener 2009
Tornat d'Europa
Quan vaig marxar cap a Barcelona, tenia la intenció de continuar afegint alguna entrada de tant en tant, però no hi ha hagut manera o de recordar-se'n o de trobar la concentració, i al final res de res.
Aquest vespre he aterrat a Taiwan, després d'un viatge una mica més curt que el d'anada, amb totes les connexions i horaris complerts gairebé al minut i sense majors problemes —com oblidar-me a Barcelona l'adaptador de l'endoll de corrent per al portàtil, gran error!, però ja en tinc un de nou.
Això és tot per ara. Tot i dormir molt, estic força cansat i amb encara més ganes de dormir. Deixaré per uns altres dies més explicacions sobre les meves aventures. Però per esvair temors, aquest blog és encara viu.
Aquest vespre he aterrat a Taiwan, després d'un viatge una mica més curt que el d'anada, amb totes les connexions i horaris complerts gairebé al minut i sense majors problemes —com oblidar-me a Barcelona l'adaptador de l'endoll de corrent per al portàtil, gran error!, però ja en tinc un de nou.
Això és tot per ara. Tot i dormir molt, estic força cansat i amb encara més ganes de dormir. Deixaré per uns altres dies més explicacions sobre les meves aventures. Però per esvair temors, aquest blog és encara viu.
15 de desembre 2008
Enlaire
No tinc manera de comprovar-ho, però si no hi ha hagut complicacions, ja estic volant. Unes vint hores més i podré ensumar una altra mena d'humitat més familiar. Se'm fa estrany.
14 de desembre 2008
Veïns
La meva cuina dóna al carreró on està l'entrada del meu edifici. Allà tinc un balconet on està la rentadora i on puc estendre la roba. El carreró és ben estret, i es pot sentir com els veïns dels diversos edificis van fent la seva vida, perquè s'assembla més a un pati interior. Així, alguns dies sents com des d'alguna banda canten en un karaoke, o de tant en tant, un nadó plora desconsoladament. Ara fa una estona, però, se'l podia sentir riure, d'aquella manera que tenen els nadons de riure amb tot el cos. Felicitat.
10 de desembre 2008
Galtones
Són petites coses, com tantes altres, però no sé si des de lluny és fàcil adonar-se de com poden arribar a ser d'importants, i quant s'agraeixen. I no importa que faltin pocs dies per veure'ls en carn i ossos.
Per sort, encara hi ha subministradors que em permeten veure l'huracà de dos anys, tota tranquil·la, però segurament no per gaire temps, i al petitó que malgrat estar una mica malaltó té unes galtes impressionants, mentres contempla a sa mare amb aquells ullassos de nadó. Impagable. Dos mesos ja.
Per sort, encara hi ha subministradors que em permeten veure l'huracà de dos anys, tota tranquil·la, però segurament no per gaire temps, i al petitó que malgrat estar una mica malaltó té unes galtes impressionants, mentres contempla a sa mare amb aquells ullassos de nadó. Impagable. Dos mesos ja.
09 de desembre 2008
Llumetes
Aquest any la temporada es presenta difícil. La preparació no està estant la més adient, lluny de les darreres innovacions tàctiques i seguint una dieta a base d'arròs i més aviat asiàticament frugal. A més, ja m'he perdut el partit més important de la pretemporada, que indica el comportament de cara a les maratons de finals de mes.
L'entorn tampoc no és el més habitual. Per una banda per les temperatures, però en això hi ha una mica de tot. Per una altra, tot i que per aquí i per allà es poden veure alguns motius nadalencs, estan comprensiblement repartits entre les esglésies cristianes i decoracions aparentment a l'atzar de botigues o de gent amb idees diferents de la decoració.
Però que no es digui que no ho tinc a la vista. Des de dimecres de la setmana passada, tot sortint de la meva oficina puc veure, allà davant del replà de l'ascensor i ben col·locat de cara a la finestra —per tal que pugui ésser contemplat des de ben lluny—, un arbre de Nadal amb la mínima decoració reglamentària: tres tires de llums de diferents colors; un programa que permet fins a vuit models d'il·luminació, amb un que permet recórrer tots els altres a l'atzar; i tot complementat per un temporitzador que l'encèn a les 5 de la tarda i l'apaga a les 6 del matí. Categoria!... i idees que se'ls fiquen al cap a alguns.
I sí, malgrat que és petitó, es pot veure des de l'altra punta del campus.
L'entorn tampoc no és el més habitual. Per una banda per les temperatures, però en això hi ha una mica de tot. Per una altra, tot i que per aquí i per allà es poden veure alguns motius nadalencs, estan comprensiblement repartits entre les esglésies cristianes i decoracions aparentment a l'atzar de botigues o de gent amb idees diferents de la decoració.
Però que no es digui que no ho tinc a la vista. Des de dimecres de la setmana passada, tot sortint de la meva oficina puc veure, allà davant del replà de l'ascensor i ben col·locat de cara a la finestra —per tal que pugui ésser contemplat des de ben lluny—, un arbre de Nadal amb la mínima decoració reglamentària: tres tires de llums de diferents colors; un programa que permet fins a vuit models d'il·luminació, amb un que permet recórrer tots els altres a l'atzar; i tot complementat per un temporitzador que l'encèn a les 5 de la tarda i l'apaga a les 6 del matí. Categoria!... i idees que se'ls fiquen al cap a alguns.
I sí, malgrat que és petitó, es pot veure des de l'altra punta del campus.
07 de desembre 2008
Magranes
Ahir per la nit vaig tornar de Hsinchu. L'anomenen la ciutat del vent i el nom s'ajusta a la realitat. Amb el vent que feia i les temperatures més baixes, m'ha recordat terres llunyanes. Trobava a faltar aquesta combinació tan vallenca. Com és habitual, la gent es queixava del fred, però a mi ja em va bé que sigui el mes de desembre i que es noti una mica de fresca. Clar que el meu pis es va refredant de mica en mica.
En fi, avui ha estat el primer dia en no sé quant de temps que he pogut cuinar alguna cosa a casa. Entre conferències, reunions, dies de fer observacions, feia una setmana com a mínim que no sopava, o dinava, a casa. Per celebrar-ho, magranes!.
Les vaig veure al supermercat fa uns dies i vaig trigar ben poc en posar-ne un parell a la bossa. No són típiques d'aquestes terres, que jo sàpiga —aquestes són de California&mdash, però tant és. Tan bones com de costum. Encara me'n queda una.
En fi, avui ha estat el primer dia en no sé quant de temps que he pogut cuinar alguna cosa a casa. Entre conferències, reunions, dies de fer observacions, feia una setmana com a mínim que no sopava, o dinava, a casa. Per celebrar-ho, magranes!.
Les vaig veure al supermercat fa uns dies i vaig trigar ben poc en posar-ne un parell a la bossa. No són típiques d'aquestes terres, que jo sàpiga —aquestes són de California&mdash, però tant és. Tan bones com de costum. Encara me'n queda una.
05 de desembre 2008
Un raig de llum
Algunes persones vénen, altres se'n van, unes poques es queden una estona més, és el fluir de la vida. De tant en tant, potser si hom es troba molt lluny, apareix, sigilosa i burleta, la sensació que no queda res dels bons moments, o en la mateixa mesura dels dolents, que tot és fum que ha desaparegut en el blau del cel.
No és cert. Per aquí i per allà romanen alguns records, potser unes olors, peces de música, imatges que et porten a pensar en aquella persona o que fan reviure per uns instants els sentiments d'aquells temps cada cop més llunyans, ara tornats petites brases mig mortes. De vegades, només cal una data per fer-te somriure, apreciar el que vas rebre, dedicar un segon a preguntar-te on serà, què deu estar fent ara mateix, tornar a agrair el regal i no pensar en el que va es va emportar després.
Un somriure i dues finestres a una mar blava on capbussar-se. Una nit llunyana de desembre, un raig de llum.
No és cert. Per aquí i per allà romanen alguns records, potser unes olors, peces de música, imatges que et porten a pensar en aquella persona o que fan reviure per uns instants els sentiments d'aquells temps cada cop més llunyans, ara tornats petites brases mig mortes. De vegades, només cal una data per fer-te somriure, apreciar el que vas rebre, dedicar un segon a preguntar-te on serà, què deu estar fent ara mateix, tornar a agrair el regal i no pensar en el que va es va emportar després.
Un somriure i dues finestres a una mar blava on capbussar-se. Una nit llunyana de desembre, un raig de llum.
04 de desembre 2008
Tardor
Ja m'havien dit que la tardor a Taipei era molt agradable. Ara que s'està acostant l'hivern, si més no l'astronòmic, ho he pogut comprovar. Això no vol dir que no hi hagi hagut dies grisos, plujosos o ennuvolats i no gaire agradables, o tenir sobtadament temperatures bastant més baixes, però ja portem potser una setmana amb uns dies amb uns cels clars, ben blaus i un solet ben maco. Certament, feia més fresca al final de la setmana passada, però aquesta s'està a la glòria. Uns dies de tardor, tot i estar ja al mes de desembre.
I és que a mi, aquests matins en els que camino cap a la feina i puc contemplar uns cels tan nets i com la llum s'escola per entre el verd dels arbres m'agrada molt. A més, avui es podia notar l'olor de la gespa acabada de tallar davant del meu edifici de la feina.
Cap novetat, em recorda aquells dies molt i molt freds a Columbus, potser amb tot cobert d'una capa blanca de neu, amb el riu congelat, però amb un solet que, si més no, t'escalfava el cor. Petites alegries diàries.
I aquesta tarda, cap a Hsinchu, al workshop d'ALMA-JT, amb la presentació mig acabada. Anuncien que farà més fred demà i durant el cap de setmana. Ja ho veurem.
I és que a mi, aquests matins en els que camino cap a la feina i puc contemplar uns cels tan nets i com la llum s'escola per entre el verd dels arbres m'agrada molt. A més, avui es podia notar l'olor de la gespa acabada de tallar davant del meu edifici de la feina.
Cap novetat, em recorda aquells dies molt i molt freds a Columbus, potser amb tot cobert d'una capa blanca de neu, amb el riu congelat, però amb un solet que, si més no, t'escalfava el cor. Petites alegries diàries.
I aquesta tarda, cap a Hsinchu, al workshop d'ALMA-JT, amb la presentació mig acabada. Anuncien que farà més fred demà i durant el cap de setmana. Ja ho veurem.
01 de desembre 2008
Triangle
Si llegiu això avui, encara potser tindreu l'oportunitat de veure-ho. Aquests dies Júpiter (mù xīng) i Venus (jīn xīng) estan acostant-se a la conjunció i avui se'ls ha ajuntat la Lluna ben a prop. Tot plegat, crea un triangle molt maco allà dalt del cel. A més, amb el dia tan bo que ha fet avui —estem tenint sort darrerament— l'escena es completava amb els darrers colors de la posta de Sol a l'horitzó. A veure si sabeu dir quin és un i quin l'altre.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)