Bèsties

Unes de les primeres coses que un veu quan passa pel davant o entra en els temples que estan escampats per Taiwan són els lleons, dimonis, dracs i altres bèsties, alguns fets de pedra, altres d'altres materials, que hi ha a les seves portes, o per les columnes, o a les teulades. També se'n poden trobar en altres edificis singulars.

Segur que tenen diversos significats, especialment els dracs. Els que es troben a les portes són els que semblen més terribles, però no estan per espantar els fidels, sinó per allunyar els mals esperits i altres criatures malignes. Per això tenen aquests posats tan retorçats i feréstecs. No sembla que n'hi hagi dos d'iguals, per molt que tinguin similituds. Uns motius perfectes per capturar amb la cambra de fotos, tot i que he trigat temps en adonar-me'n.

Uns quants exemples per avui de lleons. Els dos primers eren un parell a l'entrada d'un temple





Aquest, enorme i no gaire tradicional.


I això que no sé si és un lleó o un drac.


Amenaça: n'hi haurà més.

Alguns, massa feina

I no és perquè no faci dues o tres nits que surto de la feina entre les 11 de la nit i la una de la matinada. Però com que ahir vaig enviar finalment la proposta pel SMA —amb prou marge de temps abans de l'hora límit—, avui sembla que sigui un dia de mig festa, i m'ha fet recordar una cosa que em va passar fa uns dies. És un detallet petit, però em va fer gràcia.

Davant meu tenia un CD o DVD, probablement japonès per la procedència de la propietària, i dels 3 caràcters del títol, n'entenia dos, que signifiquen treball. El tercer, després d'expressar la sorpresa per haver pogut llegir els altres, em van dir que significa boig. Tot junt, boig per treballar, workaholic en anglès. Ho vaig trobar excel·lent. A més, no és cada dia que encerto un 67% dels caràcters!

Camins

No us heu preguntat mai per què seguiu una ruta determinada en el camí de casa cap a la feina, o cap a qualsevol lloc? —si és que el feu a peu, perquè en altres mitjans de transport l'elecció no és tan senzilla.

És una pregunta que se m'ha tornat a plantejar des que estic a Taipei i camino cada matí des de casa fins al campus de Shida (o també quan vaig fins a l'ASIAA). Quina bestiesa, oi?, però crec que en aquests mesos he canviat tres cops de camí preferent. I per quina raó?. Bé, una barreja entre trobar la distància més curta; la que té menys transit i, per tant, menys soroll i menys problemes de seguretat; i per buscar la varietat. Em recorda els temps de l'institut; com va canviar la ruta inicial, potser més eficient, per una o unes més agradables. És difícil d'explicar si no s'experimenta.

Doncs aquí, una cosa semblant. Durant els primers mesos vaig alternar entre un camí que era una mica més curt, però amb els cotxes i motos fregant-me la pell, per un altre que seguia Roosevelt Rd, molt sorollós. Fins que vaig trobar un carrer que talla pel mig, que m'escurça el camí i que és molt tranquil. A veure quant de temps em dura, perquè de tant en tant cal buscar una mica de varietat a la vida.

Manga

L'altre dia em vaig quedar molt sorprès de veure l'anunci d'aquesta pel·lícula (cartell en xinès).
Bola de Drac?. Ja estic veient la meitat del Japó fent el kamehameha.

Classes de llengües

Ahir, en certa manera, em van donar el dinar. Com que no tenia ganes d'anar a cap de les cafeteries del campus, me'n vaig anar fins al costat de Taida, a un lloc on fan bagels que acostuma a ser molt tranquil. Tenia un d'aquells dies en els que no volia tenir gaire soroll al voltant a l'hora de dinar — com a mínim, sense televisió en funcionament. I ve't aquí que hi havia un parell de nois xerrant i ja de seguida vaig notar que un parlava en espanyol. Coses d'aquestes es detecten molt ràpidament. Suposo que seria una d'aquestes parelles d'intercanvi on un deu aprendre espanyol i l'altre xinès. Adéu tranquil·litat, perquè no és tan fàcil aïllar-se d'una llengua que controles tant.

Així doncs, inevitablement, no podia deixar de sentir les lliçons i, com a bon crític de saló, trobar-hi objeccions. No és gens fàcil explicar segons què a algú que encara n'està aprenent, però hi ha vegades que fa gràcia. La millor va ser quan intentava explicar-li el soroll de la ella, però ell tampoc no la pronunciava 'a la castellana' (que és la catalana, també). En fi, hagués pogut fer més d'un comentari (oi?) a alguna explicació sense gaire base, però el millor és potser somriure, anar fent i no ficar-se on no et demanen. O potser recomanar tenir un diccionari a prop que sempre ajuda.

Cercle de núvols

Ja portem uns quants dies, sobretot per les tardes, en els que la vall on està Taipei queda coberta per núvols que poden arribar a reduir molt la visibilitat i fer invisibles les muntanyes del voltant i alguns edificis no tan llunyans. Avui, he pogut veure com els núvols iniciaven l'atac sobre el Taipei 101.

O començaven a rodolar muntanya avall, amb un aspecte força semblant al que a uns 10000 km d'aquí és conegut com la peluda

però aquesta no porta tant de fred.

Regalets perillosos

Taipei és, en general, una ciutat força neta. L'altre dia llegia com de bruta o plena de brossa estava farà uns deu anys, però després de canviar el sistema de recollida d'escombraries i de portar a terme una campanya de re-educació intensiva de la gent, el seu aspecte va canviar del tot.

Malgrat això, prop del meu campus de Shida hi ha bastants gossos que se les campen sols. No sé fins a quin punt estan abandonats o tomben tot el dia fins que els amos els criden. Algú em va dir que es comporten bastant, perquè tan bon punt un s'excedeix és, diguem-ne, depurat. Això deu ser cert, perquè els únics gossos que collonen bordant estan prop de casa dels amos.

I quina relació hi ha entre la netedat i els gossos?. Bé, no crec que calgui pintar un quadre gaire detallat, oi?. Només dir que l'habilitat innata dels barcelonins per esquivar els pastissets que hi ha sobre la vorera —fins que n'enxampes un, és clar—, va molt bé en algunes zones properes al campus.

Dibuixos animats

No he estat mai, encara, al Japó, però quan hi penso sempre em vénen al cap una barreja d'imatges entre alta tecnologia i manga. Taiwan no és el mateix, però molta gent diu que s'hi assembla. De vegades, tinc la sensació d'estar en un país de dibuixos animats. Com a exemple, aquest ninot que hi ha a l'entrada del campus de Gongguan de Shida

Ningú no m'ha acabat d'explicar què significa, però en tenen cura: li canvien la decoració, el mantenen net. El que deia, no m'imaginaria un detall així per Europa

Fideus

Al Taiwan Folk Village, just quan ja ens tornàvem cap a l'hotel, vaig poder veure això

com assecaven els fideus acabats de fer a l'aire i al Sol d'aquell matí. Pel que m'han explicat, aquesta és, més o menys, la forma tradicional de fer-ho i depenent de les condicions ambientals i del vent, els fideus poden tenir diferents característiques. Per exemple, a Hsinchu on acostuma a fer força vent, són famosos un fideus molt fins típics de la zona.

Veient aquests de prop, feia una certa impressió

i l'olor a pasta ho omplia tot. Gairebé t'entrava gana de cop.

Baguashan

Prop de, o a, Changhua es troba Baguashan (la muntanya de Bagua),

un apartat de tranquil·litat just al costat d'una ciutat ben atrafegada. Aquest lloc és famós per l'estàtua gegant de Buddha que hi ha dalt de tot, i que sembla que es pot veure des de molts punts dels voltants.


És una massa d'acer i ciment ben gran, prop de 22 m, força moderna (del 1961), però pots entrar dins

i pujar fins a una certa alçada.

Sembla que fins el coll, però quan hi vam pujar, l'accés estava tancat a partir del tercer o quart pis. Les finestres al costat i a l'esquena de l'estàtua, però, no m'acaben de fer el pes.

Darrera del Buda, després de creuar l'esplanada hi ha un edifici, el temple del gran Buda, amb tres pisos diferents, cada un dedicats a un tipus diferent de deïtats, potser també de creences, però aquí a Taiwan, tot això està molt barrejat.


La tarda en la que vam estar era perfecta. Amb aquell solet i la temperatura que feia, encara augmentava més la sensació de pau que regna en aquell entorn (tot i que es podia percebre feblement el zumzumejar de la ciutat als peus de la muntanya). No vam estar-nos-hi fins que es va posar el Sol, però era força maco veure el joc de les ombres amb l'estàtua i els arbres del jardí.


Davant dels ulls del Buda, just al mirador de la ciutat, hi ha la font dels nou dragons, relacionats amb la història de Buda. Els nou dragons que van banyar al nou nascut Sakyamuni.

De tant en tant, les fonts es posaven en marxa


En fi, em vaig fer un fart de fer fotos, algunes més aconseguides que d'altres.