De parranda

No he desaparegut, només m'he despistat. La setmana passada va acabar sent caòtica, enllestint el pòster per la conferència del cap de setmana passat a Pingtung a la punta sud de l'illa, on hi vam anar en cotxes en dos viatges llargs que ajuntats amb la manca de son durant quatre o cinc dies, em van deixar baldat en arribar a Taipei el vespre de diumenge.

Després, el cert és que se m'ha ajuntat una mica de mandra i desorientació. De parranda, com deia. Ja ho solucionaré amb nou material. Aviat.

Després de la pluja

Aquesta tarda hem tingut finalment una tempesta, que si bé no ha durat gaire i tampoc no ha plogut gaire, és la primera que recordo en setmanes. Des de la meva finestra podia veure el cel gairebé negre cap al Sud i els llampecs creuant-se entre els núvols. Ben estrany el temps tan sec que estem tenint aquestes setmanes. El millor però, el cel després de la pluja

Noms

No és el primer cop que em passa aquí. Avui he tornat a experimentar un d'aquells moments, potser intranscendents, en els que una petita bombeta se m'encén i m'adono de connexions entre coses diverses. Per una raó que en un principi no entenia, aquesta tarda una certa persona em parla de Kung Fu, pronunciat a la manera correcta, estranya per la meva oïda però més autèntica, i em pregunta sobre si en conec a un famós practicant, Lee Xiao Long, que havia fet pel·lícules. No, dic jo, pensant-me per un moment, tot i que ja començava a albirar la llum, que es referia a la sèrie Kung-Fu i el David Carradine.

No, ràpidament m'ensenya una foto de la web i era, evidentment, Bruce Lee. Lee Xiao Long, Lee petit drac. De sobte, m'han assaltat memòries de la més tendra infantesa quan companys d'escola (amb 7 anys?) m'explicaven pel·lícules senceres del Bruce Lee que havien vist el cap de setmana anterior —perquè jo no n'he vista mai cap, sorprenentment. I de sobte, molts dels títols de les seves pel·lícules i alguna altra cosa han pres sentit.

No és cap mena de revelació trasbalsadora, però m'ha fet gràcia.

Voluntaris

Un dia de la setmana passada, mentres esperàvem que es posés verd el semàfor pels peatons d'una de les cruïlles més sorolloses que m'he trobat a Taipei, just al costat del meu campus, em van explicar que no tots els policies que s'estan en cruïlles dirigint el caòtic trànsit de l'hora punta són realment policies. No me n'havia adonat i, de fet, no sé distingir-los encara, però em van dir que hi ha un bon nombre de voluntaris que fan aquesta feina d'intentar millorar la circulació. Per l'opinió que vaig rebre, sembla que prou bé.

Això em va fer pensar en la impossibilitat pràctica de portar a terme la mateixa cosa a casa, segurament, per la xuleria innata de la policia i per la xuleria innata d'una gran majoria de gent quan agafa una micona de poder. Però potser per aquí són millors ciutadans.

Clar que també vaig recordar la història que algun cosí o tiet meu explicava al poble del meu pare a l'Aragó, sobre el tonto del poble que dirigia el trànsit o ajudava a aparcar o a entrar els vehicles a les cotxeres. Pobres dels forasters que li fessin cas, —"tira, tira"—, que acabarien amb el cotxe encastat a la paret.

Us xiulen les orelles?

No és una coincidencia, oi?. Un dia després dels xiulets a l'amic alcohòlic dels óssos negres i de la realització nord-coreana de les teles regimentals, un speaker —originari de l'Est d'Europa, segur—, em parla de his majesty the king, que havia inaugurat una antena a Yebes, al costat de la que jo havia fet servir al principi de la meva tesi. Em pixava de riure per dins. No sé si el meu somriure burleta es notava gaire.

PS: relacionat, o no, amb això, però sí amb la bogeria col·lectiva que regna a 10000 km d'aquí, celebro haver rebut finalment el recull d'impressions del reporter més destraler a les vores de la Mediterrània. La diversió continua.

Vegetals

Des d'ahir, tenim noves formes de vida dins de la meva oficina. És una de les coses que es podria dir que és conseqüència de l'anomenat toc femení: tres plantes per millorar la decoració i donar una mica més d'alegria a l'entorn.




Ahir per la tarda, vam fer una visita ràpida al mercat de flors i plantes que hi ha a mig camí entre casa meva i la feina i en un momentet estava fet. I mira que hi havia força varietat de plantes d'interior, d'exterior, de flors; algunes molt maques. Em va fer gràcia veure algunes de les plantes i flors que són gairebé un institució dins de la família. Bé, no sé si eren les mateixes, però prou que s'hi assemblaven.

Estiu

Astronòmicament no ho és encara, i ja sé que això anirà en augment, però després de dos o tres dies semblants, dono per inaugurat, d'acord amb el que estic acostumat, l'estiu. Avui hem tingut un altre dia de Sol —bé, pel que he vist, perquè m'he aixecat a les tantes—, força calor i, m'ha semblat, poca humitat pel que estem acostumats. Era un dia d'aquells que per Catalunya és de l'estiu avançat, quan el primer que et ve al cap és sortir cap a la platja.

I és graciós perquè se suposa que ara comença la temporada de pluges. Crec que ens esperen unes bones tormentes, per compensar.

Canvis d'horaris

Potser és el fet de viure sol; potser no sóc capaç ja de seguir una disciplina estricta; potser és que ja fa anys que ho faig una mica d'aquesta manera. Sigui el que sigui, avui tornaré a trencar el ritme normal (recomanat?) de son. Torno a tenir observacions amb el SMT, fins les 3 de la matinada aproximadament. Així que demà començarà per mi cap al migdia. Per sort, avui l'inici ha anat com la seda i suposo que podré fer gran part del que tinc previst.

Aquests canvis sobtats, no em produeixen grans problemes, i acostumo a poder dormir força bé la nit següent. Hi tinc el cos força acostumat, apart d'una certa sensació de desordre que m'acostuma a perseguir quan m'aixeco tard entre setmana, però també és cert que des que vaig aterrar a Taiwan, els meus ritmes vitals són bastant diferents dels que seguia a Barcelona i arriba un moment que ja no sé quins eren abans. De vegades penso en la ironia de comparar els ritmes dels músics que treballen de nit i d'alguns astrònoms. Mala vida.

Tapes

Segur que per alguna banda hi ha algun aficionat que ha obert un bloc dedicat a les tapes de les clavegueres o dels túnels de manteniment de serveis, de la llum, etc. O potser no, però amb els anys i a força d'anar caminant, i de veure tota mena de dissenys i decoracions, estic començant a pensar que podria ser una bona idea per veure la variació de gustos i idees. Una mostra, les tapes de la companyia de l'aigua a Taipei.

Peixos per sota, arbres pel dalt. O aquesta que vaig fer al Carrer Vell de Sansia; una de les moltes i diferents que hi havia.

Potser tingui un nou objectiu a la vida. Millor que no.

Renovació de contracte

Com que comença a fer un any de tot, avui he renovat també el contracte de lloguer del meu pis. Hi ha hagut gent que m'ha preguntat per què no em buscava un de nou, que podia explorar una altra part de Taipei. Cert, però dins de les limitacions que té el meu apartament, està prou bé, amb prou espai per visites que puguin venir, i prop de la feina. I la propietària és molt amable. Avui, sense anar més lluny, m'ha regalat un pot de te oolong, típic de Taiwan. A més, em feia molta mandra haver de començar a buscar-ne un de nou. Així que seguiré aquest segon any per aquí, a menys que hi hagi sorpreses. Si l'any que ve continuo, ja veurem què faig.

De totes maneres, encara enyoro el meu apartament als Estats Units, així que no em ve d'aquí.