Pastissos

Acabo d'arribar a casa, prop de dos quarts d'onze de la nit. És dimecres i tenim reunió fins tard. I encara m'he quedat discutint unes coses amb un dels estudiants. Però ja portem dues reunions en les que no se'm fan tant pesades. Una, que em puc entretenir en intentar entendre alguna paraula (cada cop una micona més). Dues, que des que hem canviat d'oficina de reunions, dues més enllà de la meva perquè a la meva hi va una estudiant i un altre ordinador, que hi ha més espai i és més fàcil seguir les coses. I tres, avui hem tingut pastissos d'aniversari. No per celebrar l'aniversari de Sun Yat-Sen (un pare de la pàtria), sinó el del cap del grup. Així que un tros de pastís, mochi també (és una mena de pastís d'arròs típicament japonès i força popular a Taiwan) i cerveseta per regar-ho.

A més, tot ha estat amenitzat per les innumerables converses sobre qualsevol tema. Avui he sabut més detalls sobre els incidents i merders de la setmana passada, i l'actuació de la policia. M'ha recordat tant els Jocs Olímpics a Barcelona o tota la paranoia típica dels paios del ram de la fusta.

Trípodes

No és cap novetat, ja ho sé, però n'he vist tants pels dos campus universitaris, tots construïts amb troncs de bambú lligats amb unes cordes, cap mena de canyetes esquifides, que per què no deixar-ne una mostra.


Alguns semblen més que intentin atrapar l'arbre que ja ha crescut massa, que ajudar-lo a estar dret.

Canvi de temps

Després de dos dies de pluja gairebé ininterrompuda, el front que ens està passant per sobre ha portat unes temperatures més baixes. Avui, que continuava núvol però ha plogut poquet, hem estat al voltant dels 20 graus, gairebé 10 graus de diferència amb la setmana passada. No sé quant de temps feia que no notava temperatures tan baixes. Potser des del mes de juny quan vaig estar per les muntanyes d'Alishan. En certa manera, trobava una mica a faltar que fes una mica més de fresca, clar que les darreres setmanes eren gairebé perfectes de bon temps i temperatura. Per alguna cosa s'ha de notar que estem gairebé al tròpic.

No sé si durarà gaire perquè anunciaven millor temps per dimecres. Tan bon punt apareix el Sol, s'acaba el fred. Ara bé, mirant la gent que anava pel carrer avui, semblava que fes molt més fred. Alguns van força tapats. Jo estic en aquell punt on la màniga curta és còmoda encara, però cal tenir alguna peça de roba a l'abast per si les temperatures baixen una mica al vespre. Definitivament, la meva estada a Amèrica va canviar el meu termòstat.

Visites de l'altra banda

Suposo que la visita a Taiwan durant aquesta setmana del representant xinès de l'organisme que tracta amb Taiwan ha estat d'alguna manera en les notícies de les Europes. Pel que he pogut llegir a les notícies, han acordat una sèrie de millores en les comunicacions que segur que ajudaran a millorar les relacions i el comerç entre els dos països. I potser farà rebaixar les tensions.

El que ja no tinc tan clar és què en pensa la gent. Hi ha opinions per tots els gustos, suposo. Hi ha hagut una bona colla de manifestacions en contra i més d'un enfrontament amb la policia. Això segur que ha sortit a la tele. Una part entra dins del joc de govern i oposició, com a tot arreu. Però no tot.

Parlant amb la gent del meu voltant, és curiós. Conec uns quants que estan per la independència, altres que ja els està bé la situació actual, i ningú no m'ha dit, clarament almenys, que volen la unificació. Personalment, penso que és una cosa molt difícil, per no dir impossible, que es faci voluntàriament. Vist el que he vist dels dos costats, no crec que la majoria dels taiwanesos ho vulgui, com m'han dit uns quants, als quals entenc perfectament, per raons òbvies. A més, crec que hi ha substancials diferències, econòmiques i culturals fins i tot, entre els dos països.

El que em va sorprendre van ser els comentaris d'alguns estudiants, generalment molt reservats, preguntant-me sobre com ho veia jo. Parlant amb ells, veuen les millores que els nous tractats portaran, però al mateix temps vaig notar que corre un sentiment d'inquietud sobre què pot passar a la llarga. I no m'estranya. Com va dir una altra, vosaltres, referint-se als estrangers, sempre podeu marxar a un altre lloc.

Aigua i té

Un dia de pluja, que no s'ha aturat en cap moment. Cap al tard, he quedat amb uns amics en una tea house (casa de té), a l'estil japonès, prop del campus de Taida. Un lloc molt tranquil i relaxant, un refugi ideal dels sorolls i les presses de l'exterior. En un vespre com el d'avui, a més, s'hi afegeix aquell ambient que els dies de pluja donen als moments de pau.

No és la meva primera experiència en això de prendre el té a la manera tradicional, però això no vol dir que no tingui el seu atractiu. T'hi pots passar hores que, amb sort, et porten a converses interessants. A més, allà mateix també hem sopat, bastant més del que planejàvem, però aquí, a poc que s'hi posen, acabes afartat.


Hi ha hagut una víctima però. El meu vell paraigües ha estat destrossat per, suposo, un escamot de gent de pell blanca (americanes o britàniques per l'aspecte), aixafat sota les puntes dels seus. No sé quina culpa tindria ell.

Hereus

La setmana passada vaig llegir una notícia en un diari local sobre la mort a Taipei del 77è descendent lineal de Confuci, Kung Teh-Cheng. Apart de si un es pot arribar a creure que hom pot controlar la veracitat dels descendents durant una mica menys de 2500 anys, com a mínim la mitjana per generació no surt impossible. I potser és aquí un dels poquíssims llocs del món on l'estructura de poder ha estat suficientment estable per poder fer-ho. Sobretot si es té en compte l'alt grau de respecte que hi ha davant de la figura de Confuci.

Un dels problemes que té plantejats ara el govern és la designació del successor, perquè com a mínim, una de les feines importants que ha de portar a terme és la d'exercir d'Oficial Sagramental davant de Confuci en el dia de l'aniversari del filòsof, el 28 de setembre —la celebració d'aquest any va ser posposada per un tifó. El just traspassat ho venia fent des de l'any 1935, que es diu aviat.

Teuladetes

En un país on pot ploure tant i tan de sobte —com abans-d'ahir que vaig tornar a pensar que no sé perquè m'havia dutxat aquell matí, si no m'hagués calgut—, i on fan servir tant l'aire condicionat, amb les pèrdues consegüents de líquid a poc que s'hi posin, no és estrany que gairebé cada unitat que es col·loca a l'exterior vagi amb la seva petita protecció a sobre.


No sé si realment valen la pena, però sí que crea simetries boniques

Impostos

Crec que avui fa, dia més o dia menys, 183 dies que he estat a Taiwan. No tinc clar com es compten els dies d'arribada i partida, però tant fa, no marxo demà. Què vol dir això?. Ara mateix no gaire, però suposo que es podria dir que de cara als impostos sobre la meva renda, que passo a ser una mena de resident econòmic. Això implica que en la declaració d'impostos d'aquest any, el percentatge que caldrà aplicar al meu sou ja no estarà en el 20% que hi ha ara, sinó que canviarà a algun valor entre el 6 i el 13%. Així que m'haurien de tornar com a mínim un 7% dels impostos que s'estant emportant del meu sou. No em faré ric, però segur que m'ajudarà a tenir una economia més sanejada (tampoc és que estigui passant problemes, ja que gasto poc, sobretot perquè aquí tot és més barat que per Europa). Però això passarà el maig que ve, com a molt aviat. Ara per ara, tot continua igual.

Canvi d'hora

Doncs ja s'han acabat els canvis d'hora pel món. Si fa dos caps de setmana era a Europa, aquest va ser als Estats Units i el Canadà. Aquí, a Taiwan, no hi ha cap canvi d'hora entre l'estiu i l'hivern. És una cosa pròpia de països situats més cap als Pols. Tot i que vaig llegir que ho van provar durant uns anys, ja en fa bastants, fins que ho van deixar de fer. No crec que en tinguin cap necessitat, suposant que n'hi hagi cap, més cap al Nord o cap al Sud. I que consti que jo sóc d'aquells a qui no li importa gaire. De fet, m'agrada per motius estètics i de costum, però no seria una gran pèrdua.

Així que ara mateix, tenim una diferència de 7 hores respecte a l'hora central europea, 8 amb el Regne Unit i 13 amb la costa est americana, però només 11 amb Xile, que l'han canviada en sentit contrari. Aquestes diferències de temps són divertides quan vols parlar amb algú tan lluny. De fet, crec que ara em faran una mica més difícil les connexions entre setmana via Skype: em redueixen la finestra de comunicació.

De totes maneres, tinc una sèrie de petites aplicacions a l'ordinador que m'ajuden a saber quina hora és en diverses parts del món, perquè hi ha vegades que val més saber-ho, no sigui que et passis de la data límit. El cas de Xile és divertit, com el d'Austràlia. Fa dues setmanes, a Xile portaven la mateixa hora que la costa Est americana; la passada, anaven una hora avançats i, a partir d'ara, en portaran dos. Com per fiar-se de la memòria.

Street View

Sembla que és la notícia de moda, oi?. Google ha posat en línia la possibilitat de veure les fotos dels carrers de Barcelona i de València. Vist des de la distància és una cosa divertida. Dimarts o dimecres de la setmana passada vaig perdre una estona mirant com era. Fa mesos havia fet el mateix amb les fotos de Columbus i és un exercici força interessant. Et proves a tu mateix que encara recordes com són les coses per allà i tens l'oportunitat de mirar si hi ha alguna novetat: aquell edifici que no estava acabat quan vas marxar, com ha canviat aquell carrer des de fa dos o tres anys, etc. Crec que les fotos de Barcelona són de la primavera passada i, tot i així, ja he vist alguna cosa que no coneixia (o he recordat els canvis dels darrers dies).

Després vénen les anècdotes de gent que coneixes. Mires què es veu dels balcons de la família. No gaire, persianes abaixades o roba estesa; però a la porta del meu edifici, crec que s'hi pot veure el porter de la casa. I l'altre dia un amic ens va enviar les coordenades d'on se'l podia trobar: creant riquesa a la terrassa d'un bar.

En resum, si un dia et trobes que et ve de gust, o potser ho necessites, pots dedicar-te a moure el teu ninotet groc al llarg dels carrers blaus d'un mapa de Google i fer un passeig pels camins de la memòria.