Aigua i té

Un dia de pluja, que no s'ha aturat en cap moment. Cap al tard, he quedat amb uns amics en una tea house (casa de té), a l'estil japonès, prop del campus de Taida. Un lloc molt tranquil i relaxant, un refugi ideal dels sorolls i les presses de l'exterior. En un vespre com el d'avui, a més, s'hi afegeix aquell ambient que els dies de pluja donen als moments de pau.

No és la meva primera experiència en això de prendre el té a la manera tradicional, però això no vol dir que no tingui el seu atractiu. T'hi pots passar hores que, amb sort, et porten a converses interessants. A més, allà mateix també hem sopat, bastant més del que planejàvem, però aquí, a poc que s'hi posen, acabes afartat.


Hi ha hagut una víctima però. El meu vell paraigües ha estat destrossat per, suposo, un escamot de gent de pell blanca (americanes o britàniques per l'aspecte), aixafat sota les puntes dels seus. No sé quina culpa tindria ell.