El temple de Longshan

Ahir vaig fer, finalment, una visita, curta i nocturna, al temple de Longshan, un dels més famosos i populars de Taipei. Però no hi havia anat encara. Així que per què no anar-hi en una tarda de dissabte sense gaires ganes de fer res més?.

A la plaça del davant estaven fent alguna mena de festival, amb paradetes amb venda de menjar tot al llarg dels carrers. El temple era una mica més tranquil, però el vaig trobar molt concorregut, no per turistes, sinó per un bon munt de gent fent ofrenes i pregant, per aquí i per allà. Múltiples taules amb oferiments de menjar i les espelmes d'encens enceses. No sé com expressar-ho, malgrat la quantitat de gent que hi havia, l'ambient era força distès i relaxat, gairebé familiar. Sí, hi ha molta gent pregant i fent el que hagin de fer, tenen posada la música adient i no crec que sigui difícil entrar en un estat de recolliment espiritual, però al mateix temps pots veure una velleta menjant-se els fideus del sopar o gent asseguda a un costat del pati principal descansant i bevent aigua. Un altre estil.

En sortir vaig fer un tomb pels carrers del voltant, on hi ha alguns night markets. És curiós com està distribuït l'espai. En el carrer adjacent al temple, s'hi poden trobar moltes botigues de material religiós: vestits, espelmes, figures de Buda, ghost money, el que un vulgui. Cap al Sud, la zona de botigues de roba, que ocupen bona part del carrer amb quantitats incomptables de peces de vestir: pantalons de tota mena, jaquetes, camises, etc. No vaig buscar el famós Snake Alley, perquè se'm feia tard, però tornant caminant en direcció al Chiang Kai-Shek Memorial, vaig passar per un tram on tot eren botigues d'animals, especialment ocells. Hi vaig veure un munt de gàbies, que em van fer pensar en un llibre de contes xinesos que teníem de petits, i d'ocells. Molts lloros, papagais, paons i ocells semblants, amb una pota lligada a una cadeneta i allà mostrats fora de les gàbies. Una gran varietat de colors, sons i olors.

Com que feia molt bona temperatura, vaig continuar xino-xano pel costat del Jardí Botànic —que hauré de visitar un altre dia— fins al memorial a CKS que vaig veure tot il·luminat. Un passeig molt agradable.