23 de novembre 2008

Per afaitar-se

En una cosa que he notat que per aquí, en general, els homes tenen molta menys barba que els europeus, no és en no veure pels carrers barbuts o gent amb la barba de tres o quatre dies que pots estar acostumat a veure per terres llunyanes, sinó a l'hora d'haver de comprar crema per afaitar o, la que em va costar més, per després de l'afaitat. Si en els supermercats d'Europa o els Estats Units, sempre hi ha una secció més o menys extensa dedicada a aquests productes, en alguns casos excessiva, per aquí és bastant més reduïda i en alguna ocasió he hagut de fer un bon passeig buscant algun lloc on trobar el que em feia falta. En alguns supermercats estan només en uns petits prestatges just abans de les caixes, acompanyats de piles, xiclets i coses d'aquestes. Però no va malament fer excursions exploratòries: coneixes món.

3 comentaris:

pep. ha dit...

Sempre podries deixar-te la barba, en temps de crisi seria un estalvi, encara que, un inconvenient a l'hora de mejar tallarines. :-{)}

Jordi ha dit...

osti, l'Òscar amb barba!Quedaries molt exòtic per allà! Va haver-hi un temps que portaves perilla molt en la linea del paio d'American History X...eh, sense res a veure...

què xungo! jo, vaja, amb el que m'afaito no passa res..ara que penso, em deu tocar afaitar-me ja, que tinc bodorrio aquest cap de setmana...un altre pseudovallenc que cau!

fEl! ha dit...

I una barba de boc, tipus Scott Ian?

Oooooonly! :-)