Pastissos

Acabo d'arribar a casa, prop de dos quarts d'onze de la nit. És dimecres i tenim reunió fins tard. I encara m'he quedat discutint unes coses amb un dels estudiants. Però ja portem dues reunions en les que no se'm fan tant pesades. Una, que em puc entretenir en intentar entendre alguna paraula (cada cop una micona més). Dues, que des que hem canviat d'oficina de reunions, dues més enllà de la meva perquè a la meva hi va una estudiant i un altre ordinador, que hi ha més espai i és més fàcil seguir les coses. I tres, avui hem tingut pastissos d'aniversari. No per celebrar l'aniversari de Sun Yat-Sen (un pare de la pàtria), sinó el del cap del grup. Així que un tros de pastís, mochi també (és una mena de pastís d'arròs típicament japonès i força popular a Taiwan) i cerveseta per regar-ho.

A més, tot ha estat amenitzat per les innumerables converses sobre qualsevol tema. Avui he sabut més detalls sobre els incidents i merders de la setmana passada, i l'actuació de la policia. M'ha recordat tant els Jocs Olímpics a Barcelona o tota la paranoia típica dels paios del ram de la fusta.