Això d'internet és una meravella, sobretot per totes les eines que pots trobar i fer servir fàcilment. Com podeu observar mirant la columna de la dreta, si no teniu desactivat el javascript, he canviat els dos botons de traducció a l'espanyol o a l'anglès, per un en el que pots triar la llengua a la que vols traduir el bloc, aprofitant el traductor de Google.
Les traduccions són força ràpides i els resultats són com són. Segons com un juga amb l'estructura de la frase poden ser més o menys afortunades, però fa molta gràcia veure el que has escrit traduït al xinès i no entendre més que uns quants caràcters. De totes maneres, pot servir per practicar o per fer més fàcil la lectura a algú altre.
30 de setembre 2008
29 de setembre 2008
Typhoon Day
Aquest cap de setmana hem tornat a tenir la visita d'un altre tifó, Jangmi. Darrerament, estan apareixent com a bolets, a un ritme de gairebé un per setmana, tot i que no tots arriben a Taiwan —ara mateix he vist que hi ha un altre apropant-se al Vietnam. Aquest cop, sobre tot ahir, hi ha hagut força més vent i una pluja més seguida. S'ajuntava també amb el monsó més cap al sudoest. Així que porta tres dies plovent sense parar.
El tifó va tocar terra ahir per la tarda/nit i es va perdre per entre les (altes) muntanyes de Taiwan. És molt curiós veure a les imatges del radar les voltes que va fer fins sortir per l'altra banda. El resultat ha estat que van decretar que avui dilluns no obrien les escoles ni centres oficials, i crec que tampoc bancs i altra mena d'oficines. Així que m'he quedat a casa, però el temps no era tan dolent com ahir. Plovia seguit, però sense vent.
Això és el que anomenen Typhoon Day: un dia de festa per culpa del mal temps previst. Estic segur que hi ha gent que els espera amb moltes ganes. Per mi, és el primer. L'anterior me'l vaig perdre perquè estava a la Xina. Algú diria que vaig perdre un dia de vacances.
El tifó va tocar terra ahir per la tarda/nit i es va perdre per entre les (altes) muntanyes de Taiwan. És molt curiós veure a les imatges del radar les voltes que va fer fins sortir per l'altra banda. El resultat ha estat que van decretar que avui dilluns no obrien les escoles ni centres oficials, i crec que tampoc bancs i altra mena d'oficines. Així que m'he quedat a casa, però el temps no era tan dolent com ahir. Plovia seguit, però sense vent.
Això és el que anomenen Typhoon Day: un dia de festa per culpa del mal temps previst. Estic segur que hi ha gent que els espera amb moltes ganes. Per mi, és el primer. L'anterior me'l vaig perdre perquè estava a la Xina. Algú diria que vaig perdre un dia de vacances.
24 de setembre 2008
Botzines
Més escenes de carrer. Ahir per la tarda caminava Roosevelt Rd amunt en direcció a l'ASIAA on havia quedat per anar a sopar i discutir algunes coses relacionades amb reunions de grup. Eren passades les sis de la tarda que és quan sembla que hi ha més trànsit i més caòtic, i se sentia una sirena. Allà, a l'altra banda del carrer, hi havia una ambulància atrapada entre un eixam de cotxes i motos. Mentre caminava m'hi anava fixant i no es movia gairebé ningú. Segurament perquè no podien, o ho feien amb moltes dificultats.
El que em va sorprendre més, en el minut més o menys que va trigar a arribar l'ona provinent del semàfor més avall, és que no se sentien les botzines dels cotxes. Estic segur que a Barcelona hi hauria hagut un concert entre la gent que vol moure's per deixar passar l'ambulància, els que no poden, els que no volen i els que van de purs per la vida. Aquí, no. Potser ja ho he explicat en alguna altra entrada, però només fan servir les botzines en casos extrems per ells. De vegades, en situacions no gaire perilloses, però. S'agraeix, perquè només faltaria un concert de botzines, com el que vaig veure a la Xina, amb la densitat de cotxes que hi ha. Al mateix temps, però, em fa pensar si no fa encara més complicat acostumar-se a l'estil de circulació que gasten.
El que em va sorprendre més, en el minut més o menys que va trigar a arribar l'ona provinent del semàfor més avall, és que no se sentien les botzines dels cotxes. Estic segur que a Barcelona hi hauria hagut un concert entre la gent que vol moure's per deixar passar l'ambulància, els que no poden, els que no volen i els que van de purs per la vida. Aquí, no. Potser ja ho he explicat en alguna altra entrada, però només fan servir les botzines en casos extrems per ells. De vegades, en situacions no gaire perilloses, però. S'agraeix, perquè només faltaria un concert de botzines, com el que vaig veure a la Xina, amb la densitat de cotxes que hi ha. Al mateix temps, però, em fa pensar si no fa encara més complicat acostumar-se a l'estil de circulació que gasten.
23 de setembre 2008
El final de la llista
Au, una altra xerrada feta, i ja estan totes les que tenia previstes, més les que han anat apareixent. Aquesta darrera amb remuneració, ja que no estic afiliat directament amb la NTNU —per variar, estic en una altra situació estranya. No està gens malament. L'audiència no era especialitzada del tot, molta gent no era d'Astronomia, i he intentat adaptar-m'hi. Només espero que s'hagi entès alguna cosa. Com passa habitualment, a mi m'han donat un parell d'idees.
En fi, no ha estat un mal dia i a sobre hem aconseguit fer una videoconferència en les dues direccions amb Skype. La petita ho és una mica menys, però es mou més que mai.
En fi, no ha estat un mal dia i a sobre hem aconseguit fer una videoconferència en les dues direccions amb Skype. La petita ho és una mica menys, però es mou més que mai.
22 de setembre 2008
Restes
Quan arribes a un lloc llunyà i t'has de buscar un apartament, acostumes a passar-te unes quantes setmanes buscant mobles, accessoris de la casa, matalassos, etc. I a la inversa, quan has de marxar del país, et passes dies i setmanes intentant vendre-les, o regalant-les, o simplement llençant-les. Ni pots, ni val la pena emportar-te la majoria de les coses. Així que hi ha tota una sèrie de cicles de gent passant-se coses dels uns als altres.
Això és el que hem hagut de fer tots els que hem estat fora en un moment o un altre. Al final, pel que a mi respecta, ja no t'importa gaire quant en pots treure, sinó que només et vols desfer de tot i oblidar-te'n. La parella australiana s'ha passat doncs unes setmanes oferint els mobles que tenien. Hi havia un parell de coses que m'haurien pogut interessar, però com que tinc el pis moblat i eren més aviat secundàries, al final no em vaig decidir per res.
Ahir a migdia, em van trucar per si volia un matalàs plegable que en un principi havien pensat en emportar-se, però que a darrera hora ja no el volien. Típic. Així que avui he passat pel seu despatx —ells ja han marxat— per recollir-lo. No és petit precisament. He donat una mica d'espectacle caminant amb ell pel carrer. Sobretot a última hora que feia una mica de vent i plovisquejava.
Però si ara apareix algú pel meu pis, no haurà de dormir a terra o al sofà.
Això és el que hem hagut de fer tots els que hem estat fora en un moment o un altre. Al final, pel que a mi respecta, ja no t'importa gaire quant en pots treure, sinó que només et vols desfer de tot i oblidar-te'n. La parella australiana s'ha passat doncs unes setmanes oferint els mobles que tenien. Hi havia un parell de coses que m'haurien pogut interessar, però com que tinc el pis moblat i eren més aviat secundàries, al final no em vaig decidir per res.
Ahir a migdia, em van trucar per si volia un matalàs plegable que en un principi havien pensat en emportar-se, però que a darrera hora ja no el volien. Típic. Així que avui he passat pel seu despatx —ells ja han marxat— per recollir-lo. No és petit precisament. He donat una mica d'espectacle caminant amb ell pel carrer. Sobretot a última hora que feia una mica de vent i plovisquejava.
Però si ara apareix algú pel meu pis, no haurà de dormir a terra o al sofà.
21 de setembre 2008
Portes obertes
Ja només me'n queda una. De xerrada. Ahir per la tarda, vaig donar la que havia estat cancel·lada pel culpa del tifó la setmana passada. Aquesta era una xerrada que m'havien demanat donar per la jornada de portes obertes que feien al departament de Ciències de la Terra de NTNU. Sobre "l'Univers invisible".
La xerrada era per estudiants d'institut que portaven tot el dia fent tota una sèrie d'activitats. Malgrat que pel que vaig sentir, tenen un anglès força bo, un dels estudiants de doctorat anava traduint o resumint el que jo anava dient. Això va fer que la xerrada anès lentament, però potser va ser millor per ells. Tenint en compte que no havia descansat gaire la nit abans, la xerrada va anar molt bé. Els estudiants semblaven molt interessants i atents i em van fer força preguntes, cosa que pel que sembla no és tan habitual. Bé, potser la selecció de fotos era prou atractiva.
Després d'això, feien la jornada de portes obertes en si. Havien muntant quatre telescopis al terrat de l'edifici i també es podia accedir al reflector de 45cm que tenen dins d'una cúpula. No m'hi vaig estar molta estona, perquè estava rebentat, però vaig veure passar molta gent, amb els inevitables joves aficionats a l'astronomia que fiquen el nas per tot arreu.
Crec que després de la feina de setmanes de preparar totes les activitats, els organitzadors devien quedar contents. Com que hi ha un altre tifó no gaire lluny, el temps ha tornat a ser força bo aquests dies i, com a mínim, ahir es podien veure bastant bé Júpiter i tres dels satèl·lits galileans. Tal i com és el cel de Taipei, tota una proesa.
La xerrada era per estudiants d'institut que portaven tot el dia fent tota una sèrie d'activitats. Malgrat que pel que vaig sentir, tenen un anglès força bo, un dels estudiants de doctorat anava traduint o resumint el que jo anava dient. Això va fer que la xerrada anès lentament, però potser va ser millor per ells. Tenint en compte que no havia descansat gaire la nit abans, la xerrada va anar molt bé. Els estudiants semblaven molt interessants i atents i em van fer força preguntes, cosa que pel que sembla no és tan habitual. Bé, potser la selecció de fotos era prou atractiva.
Després d'això, feien la jornada de portes obertes en si. Havien muntant quatre telescopis al terrat de l'edifici i també es podia accedir al reflector de 45cm que tenen dins d'una cúpula. No m'hi vaig estar molta estona, perquè estava rebentat, però vaig veure passar molta gent, amb els inevitables joves aficionats a l'astronomia que fiquen el nas per tot arreu.
Crec que després de la feina de setmanes de preparar totes les activitats, els organitzadors devien quedar contents. Com que hi ha un altre tifó no gaire lluny, el temps ha tornat a ser força bo aquests dies i, com a mínim, ahir es podien veure bastant bé Júpiter i tres dels satèl·lits galileans. Tal i com és el cel de Taipei, tota una proesa.
20 de setembre 2008
KTV. 2ona part
Com a part del comiat al Simon i la Lisa, ahir a la nit vam anar un altre cop a un KTV. Alguns ens vam passar més de 8 hores en aquella sala; un altre, japonès, va anar directe de l'aeroport al KTV al voltant de mitja nit, i va ser rebut amb una ovació. Tot plegat, una sessió memorable de KTV que crec que serà difícil de superar.
Va ser molt divertit. Apart de fer el mico cantant, vam riure fins a rebentar. Fins i tot després de la primera vegada que hi vaig anar, no m'esperava passar-m'ho tan bé. Aquest era un de diferent i hi havia moltes més cançons angleses i japoneses, i això s'acaba notant.
En fi, si vaig poder cantar Tragedy dels Hanoi Rocks, ja us ho podeu imaginar tot.
Va ser molt divertit. Apart de fer el mico cantant, vam riure fins a rebentar. Fins i tot després de la primera vegada que hi vaig anar, no m'esperava passar-m'ho tan bé. Aquest era un de diferent i hi havia moltes més cançons angleses i japoneses, i això s'acaba notant.
En fi, si vaig poder cantar Tragedy dels Hanoi Rocks, ja us ho podeu imaginar tot.
19 de setembre 2008
L'hora del te
Un dels costums a l'IAA és l'hora del té cap a les 3 de la tarda. És un moment en el que es reuneix la major part de la gent que està per allà, si no és que estan massa ocupats. Hi ha cafè o te per a tots, amb pastes, pastissets o peces de fruita. En alguns dies assenyalats, ja sigui perquè algú celebra alguna cosa, com el naixement d'un fill, per donar la benvinguda a algú o per dir adéu a algú que marxa, la quantitat de menjar pot ser bastant més gran i variada, i la qualitat millor. Com que jo estic en un altre campus, jo em perdo la majoria si no és que he hagut d'anar per alguna xerrada o per raons de tràmits.
Avui dèiem adéu a Simon, un postdoc australià que s'ha estat aquí més d'un any i mig. Un noi amb qui he fet molta amistat, amb ell i amb la seva parella, Lisa, no només per ser un dels "occidentals" del lloc. Així que hi ha hagut la tradicional entrega de records, missatges de bona sort i tot això.
Entre tanta gent com hi ha, és sorprenent la quantitat de persones amb qui he fet amistat que està marxant. És el destí del postdoc. Per casualitats de la vida, en Simon se'n va a fer el següent postdoc a Barcelona.
Però encara ens queda el KTV d'aquesta nit.
Avui dèiem adéu a Simon, un postdoc australià que s'ha estat aquí més d'un any i mig. Un noi amb qui he fet molta amistat, amb ell i amb la seva parella, Lisa, no només per ser un dels "occidentals" del lloc. Així que hi ha hagut la tradicional entrega de records, missatges de bona sort i tot això.
Entre tanta gent com hi ha, és sorprenent la quantitat de persones amb qui he fet amistat que està marxant. És el destí del postdoc. Per casualitats de la vida, en Simon se'n va a fer el següent postdoc a Barcelona.
Però encara ens queda el KTV d'aquesta nit.
18 de setembre 2008
Píjiǔ
Ahir em preguntaven si hi havia cervesa a Taiwan. És clar que n'hi ha. Apart dels bars que s'han especialitzat en cervesa belga d'importació, de la de més alta graduació, i d'altres cerveses europees o americanes, també hi ha cervesa feta a Taiwan. En general, les que he tastat són força semblants a una Heineken, potser una mica més fluixes. Hi ha un parell de marques principals, alguna millor que l'altra. Cap d'elles espectacular.
Divendres passat, però, vaig veure'n una força diferent. Pel que vaig saber després és part d'una edició especial feta per un taiwanès amant de la cervesa que fa la seva pròpia cervesa. Una nit n'havia tastat una de 14 graus que havia preparat pel desè aniversari del bar on érem. Aquesta té alguna cosa més
una llicència Creative Commons. Fins i tot, té un número de versió: 3.2. Una cervesa de codi obert. No estava gent malament, tipus belga, però amb un gust diferent. Crec que no pots instal.lar-hi Linux... encara.
Divendres passat, però, vaig veure'n una força diferent. Pel que vaig saber després és part d'una edició especial feta per un taiwanès amant de la cervesa que fa la seva pròpia cervesa. Una nit n'havia tastat una de 14 graus que havia preparat pel desè aniversari del bar on érem. Aquesta té alguna cosa més
una llicència Creative Commons. Fins i tot, té un número de versió: 3.2. Una cervesa de codi obert. No estava gent malament, tipus belga, però amb un gust diferent. Crec que no pots instal.lar-hi Linux... encara.
16 de setembre 2008
Aigua
No, el tifó no se m'ha emportat al mar, només que porto uns dies massa ocupat com per recordar-me d'escriure alguna coseta. Ara crec que ja m'he tret de sobre les coses més urgents.
Avui hem tornat a veure el Sol. Ja feia dies que només vèiem núvols. Aquesta tarda, però, hi havia una posta de Sol molt maca. El tifó ja ha passat i ara va lentament camí del sud del Japó. Ahir pel matí encara va estar plovent una mica fort; més suau i a estones la resta del dia.
Quin fart de ploure aquests darrers dies. He vist en un diari que calculen que a les zones muntanyoses ha caigut un metre d'aigua en tres dies!. I mirant el mapa de precipitacions, diria que a Taipei potser han caigut 800mm. Dóna una idea de l'escala del fenomen. Al final, com que la part central del tifó no va passar per Taipei, el vent no va ser molt fort, segons diuen. Però he vist fotos de les destrosses que ha fet per l'illa. Cinc o sis morts, algun pont caigut, rius a vessar. La natura no fa bromes.
Avui hem tornat a veure el Sol. Ja feia dies que només vèiem núvols. Aquesta tarda, però, hi havia una posta de Sol molt maca. El tifó ja ha passat i ara va lentament camí del sud del Japó. Ahir pel matí encara va estar plovent una mica fort; més suau i a estones la resta del dia.
Quin fart de ploure aquests darrers dies. He vist en un diari que calculen que a les zones muntanyoses ha caigut un metre d'aigua en tres dies!. I mirant el mapa de precipitacions, diria que a Taipei potser han caigut 800mm. Dóna una idea de l'escala del fenomen. Al final, com que la part central del tifó no va passar per Taipei, el vent no va ser molt fort, segons diuen. Però he vist fotos de les destrosses que ha fet per l'illa. Cinc o sis morts, algun pont caigut, rius a vessar. La natura no fa bromes.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)