Restes

Quan arribes a un lloc llunyà i t'has de buscar un apartament, acostumes a passar-te unes quantes setmanes buscant mobles, accessoris de la casa, matalassos, etc. I a la inversa, quan has de marxar del país, et passes dies i setmanes intentant vendre-les, o regalant-les, o simplement llençant-les. Ni pots, ni val la pena emportar-te la majoria de les coses. Així que hi ha tota una sèrie de cicles de gent passant-se coses dels uns als altres.

Això és el que hem hagut de fer tots els que hem estat fora en un moment o un altre. Al final, pel que a mi respecta, ja no t'importa gaire quant en pots treure, sinó que només et vols desfer de tot i oblidar-te'n. La parella australiana s'ha passat doncs unes setmanes oferint els mobles que tenien. Hi havia un parell de coses que m'haurien pogut interessar, però com que tinc el pis moblat i eren més aviat secundàries, al final no em vaig decidir per res.

Ahir a migdia, em van trucar per si volia un matalàs plegable que en un principi havien pensat en emportar-se, però que a darrera hora ja no el volien. Típic. Així que avui he passat pel seu despatx —ells ja han marxat— per recollir-lo. No és petit precisament. He donat una mica d'espectacle caminant amb ell pel carrer. Sobretot a última hora que feia una mica de vent i plovisquejava.

Però si ara apareix algú pel meu pis, no haurà de dormir a terra o al sofà.