No sé sap mai per on començarà. Et penses que vas a parlar d'una cosa i que no durarà gaire i, de sobte, et trobes en mig d'un camí ple de possibilitats i vies per prendre. I malgrat que sempre és una mica fosc i sospites que moltes de les rutes que podries prendre no portaran enlloc, és sempre molt excitant seguir-les fins trobar aquell obstacle que t'impedeix continuar endavant.
Això és el que ens va passar ahir, a un postdoc francès que porta a l'IAA uns cinc anys i a mi. Hi volia parlar per raó d'una proposta que estàvem rumiant d'enviar per observar amb el SMA (Sub-Millimeter Array), en un camp en el que jo no hi tinc gaire experiència. Ens hi vam estar dues hores, perquè en el procés d'entendre què es volia fer, si es podia fer o no, què se'n podria treure, van començar a sorgir idees, relacionades o no amb la idea inicial, d'altres coses que es podrien provar. En vam sortir amb dues o tres idees que havíem de seguir explorant, i no teníem escrit més que uns quants gargots i notes, res realment definit ni completament pensat.
No sé què en sortirà de tot plegat, segurament no gaire —avui ja hem vist que una idea ja la podem anar aparcant—, però hi ha poques coses més atractives que una bona tormenta d'idees. És el principi d'un camí que no saps mai on et pot portar. Fet i fet, aquest era un dels objectius de venir-me tan lluny.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada