Nit de pluja

Petites coses. Ahir per la nit, va començar a ploure, bastant fort. No és res que no hagi vist abans, però crec que feia moltes setmanes que no sentia ploure que no fos per la tarda. De fet, en un principi, vaig dubtar si el soroll que sentia era la pluja caient sobre el sostre del meu balcó o potser algun camió. I ben fort que va caure. Potser durant una mitja hora, va caure una pluja torrencial, com les moltes que ja he vist per aquí. Després d'un dia ennuvolat i gris, no m'imaginava que acabaria plovent. Avui pel matí ha continuat plovent una bona estona, i també feia molts dies que no teníem un dia tan boirós com avui. Semblava que em trobés en un altre lloc i en un altra època de l'any, perquè les temperatures també han baixat una mica.


Però tornant ahir a la nit, el carrer es va convertir de cop en una espècie de riu i els cotxes i autobusos esquitxaven per tot arreu. Va deixar de ploure abans de mitjanit, mentres jo estava acabant de llegir, realment devorant, un llibre del Raymond Chandler (The Lady in the Lake, la dama del llac). Imaginar que Marlowe és Bogart, seguir l'acció característica de les novel·les de Chandler i gaudir dels sempre excel·lents diàlegs i girs de l'argument no poden tenir un millor fons que el soroll dels pneumàtics dels cotxes rodant per sobre de l'asfalt mullat. No importa que no sigui a Los Angeles, et queda aquella sensació vital i distant a la vegada, amb un cert toc de solitud i buidor, que una bona pel·lícula de cine negre dels 40 sempre acaba donant.