Passaports

Estic segur que la peculiar situació internacional de Taiwan fa que hi hagi un munt de procediments i situacions curiosos, estranys o simplement ridículs en les seves interaccions amb la Xina i altres països del món. Ho dic perquè ja n'he viscut uns quants.

Els ciutadans de la ROC (República de la Xina) tenen dos passaports. Un és el passaport que fan servir quan van pel món, Hong Kong inclós. De tapes verd fosc, crec recordar, és un passaport normal. Però si han de viatjar a la Xina, no el poden fer servir i llavors porten com a identificació una mena de passaport, expedit a Hong Kong, de cobertes verd clar que és el que han d'ensenyar a la policia xinesa. Diria que els habitants de Hong Kong tenen una cosa semblant. Evidentment, els dos documents tenen números diferents.

Doncs així que ens trobàvem a l'aeroport de Chengdu, tornant a facturar les maletes per volar cap a Lanzhou, que quatre dels estudiants taiwanesos que venien amb mi van descobrir que, per error de l'agència de viatges, els seus bitllets electrònics portaven el número del passaport taiwanès. Millor dit, la dona amb cara de pomes agres que feia la facturació els ho va dir, va agegir que no reconeixien aquell número i que ja s'hi podien posar fulles.

Afortunadament, en aquests temps d'internet i els bitllets electrònics, van poder trucar a Taiwan i demanar-los que canviessin els números. Ja dins del temps en què s'hauria hagut de tancar la facturació (però era la Xina i ja se sap), van tornar a anar al mateix mostrador i la mateixa dona els va facturar les maletes sense dir res. És clar que han de remarcar el que volen, oi?. Com si no ho sabéssim. I ho dic perquè el meu nom estava equivocat en tots els bitllets electrònics que tenia (havien intercanviat l'erra per la te) i ningú hi va parar la més mínima atenció. Per una banda, és normal tenint en compte els diferents alfabets, la veritat és que els costa, però per una altra, tant els fot, no m'han de demostrar res.

El més divertit va ser que a l'hora de facturar en el vol de tornada a Hong Kong, els estudiants van ensenyar el document xinès a la noia de la línia aèria i aquesta els va dir que no, que no, que volia l'altre. Però van haver d'ensenyar el xinès just després per creuar el darrer control. Ah, aquesta gent no-nacionalista.