Coses que no hauria de fer

Crec que va ser abans d'ahir que vaig llegir que el GoogleStreet havia afegit molts llocs dels Països Catalans i ja vaig estar mirant llocs on havia passat molts dies de la meva infantesa quan estava amb els meus avis a Sant Feliu de Llobregat i a Puigpelat. Als carrers on vivien al primer lloc potser no hi havia tornat des de fa més de 25 anys, i del segon, no tants, però molts també. Com canvien les coses i com d'altres resten exactament igual.

I avui, se m'ha acudit que potser també havien posat fotos dels carrers de l'Aragó. Efectivament, Tauste hi apareix. Així que m'he passat una bona estona passejant per aquells carrers que visitàvem tres o quatre dies a l'any i on no he tornat —vergonya m'hauria de fer, ja ho sé— des de fa més de 10 anys. Malgrat les dificultats de la navegació per internet, encara recordo moure'm per allà. Un altre cop, he vist molts canvis, alguns realment espectaculars, però també he trobat moltes de les cases i carrerons gairebé igual com els recordava. Apart del llurs noms sepultats gairebé a la memòria.

És en aquest moment que m'he adonat que és una cosa que no hauria de fer des de tan lluny. Els camins de la memòria són traïdors, perquè els carrers i els edificis et porten el record de molta gent, alguns que ja no veuràs mai més, i és llavors quan els sentiments es compliquen.

Mostra un mapa més gran
Clar que a la foto, no sé si hi surt la meva tia.