No és gens sorprenent que per la latitud de Taipei i l'època de l'any, que estiguem a principis de novembre i encara vagi amb samarreta de màniga curta. Les temperatures van anar baixant al mes d'octubre i ja es podia veure gent amb jaquetes o, fins i tot, abrics, però per mi, malgrat portar un jersei a la bossa per si un cas, no calia.
No ha estat fins avui que quan he sortit de casa pel matí que no he notat aquella olor especial de l'aire que et diu que ha refrescat i aquest cop pot anar més seriosament. Però feia un solet ben maco i, malgrat el vent, no em calia. Això sí, ja he vist gent que anava pel carrer com si arribés l'hivern més cru. Com a mínim per uns dies, el canvi s'acosta. Ja de nit, no era tan cómode anar sense una mica més de roba. Suposo que encara ens queden un parell o tres de setmanes en les que estarem força bé, fins que calgui tapar-se una mica més.
L'any passat em va passar el mateix. Després de mesos de suar i suar, l'època intermitja se'm va fer curta i em vaig sorprendre reconeixent el familiar toc als sentits de les temperatures més baixes. Però d'aquí a que nevi com m'han dit que ha nevat a Beijing, queda encara un tros ben llarg (i mai no hi arribarem).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada