Paret emboirada

Segon dia. Matinegem, per esmorzar ben aviat i anar cap a la Gran Muralla a Badaling. Una altra mena d'esmorzar xinès —un dia n'hauria de parlar més—, però a hores d'ara ja hi estic gairebé acostumat. I agafa l'autobús per anar al lloc, a una bona distància, on s'agafen els autobusos que van a la Muralla. Una altra experiència semi-caòtica de gent per totes bandes, busca on és la parada i fes cua. Sort que anava amb una noia local.

El dia que hi vam anar tornava a estar núvol a Beijing, però a la muralla hi havia boira tancada. La visibilitat podia arribar a ser de menys de 50 metres. Una llàstima perquè no es podia veure la muralla serpentejant per la carena de les muntanyes. Per sort, ja vaig veure una cosa semblant l'any passat a Jiayuguan.


Com era d'esperar, ens vam trobar amb munts i munts de turistes i visitants. Una gran concentració d'occidentals i japonesos. Els taps i les cues podien arribar a ser ridícules, però el lloc és força espectacular... i es pot fer una mica d'exercici. Des d'un dels punts més alts, hi ha fins unes telecabines per baixar.




De tornada a Beijing, vam passar la tarda i el vespre pels hutong, els barris de cases baixes i carrers estrets supervivents del Beijing antic, per la zona de Houhai. Aquí hi ha tres llacs, Xihai, Houhai i Qianhai, més grans del que m'imaginava al mapa. En el primer vam estar una estona observant la gent que pescava fent servir canyes ben llargues.

Pels altres dos, vam fer un passeig ben tranquil i relaxant, per un lloc molt maco.


De nit, per aquesta zona, hi ha un munt de bars, restaurants i locals nocturns, molts amb música en directe, i, per variar, molta més gent.