Un viatge purament de plaer, i tant. Vol directe entre Taipei i Beijing aprofitant que ara ja es poden fer. Potser surt una mica més car que volar via Macau o Hong Kong, però en només tres horetes et poses allà. Si el viatge és només de tres dies, com era en el meu cas, una raó de més.
Vaig arribar a la nova Terminal 3, que és un altre monstre enmig del no res —sembla que tots els països megalòmans i no-nacionalistes tenen la mateixa mania, tot i que aquí són molta més gent— acabada de fer per les olimpiades. D'allà, em van recollir i en taxi cap a Beijing. La primera impressió, torres de ciment, autopistes per totes bandes sota un cel de color de plom. Sort que jo tenia el meu propi Sol al meu costat, per dir-ho d'alguna manera.
Després de dinar,
i d'experimentar el meu primer viatge en autobús —amb cobrador dins per si no portes targeta magnètica, curiosa barreja de vells i nous temps—, cap al Palau d'Estiu.
Residència dels emperadors a l'estiu, per fugir de la cort, ara és un parc enorme
amb els edificis antics en més o menys bon estat, perquè encara es veuen restes de destruccions antigues, i tots els magnífics boscos i llacs.
Un lloc molt maco, que vam recórrer tranquil·lament mentre la tarda s'esllanguia lentament. Després de tant de temps a Taipei, la diferència de temperatura em va sorprendre gairebé.
De tornada, amb confusions a les parades d'autobusos, una primera experiència de la gran quantitat de gent que hi ha pel carrer, el caos consegüent, i un viatge nocturn, molt plaent, en taxi veient molts edificis d'aspecte ben modern. Un primer dia prometedor.
(ja seguiré)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada