Calma

Som, suposo, en el dia del mig de les celebracions de l'Any Nou. Pel que em van dir, fins el cinquè dia no es tornava a obrir el mercat, és a dir, les botigues. Això no vol dir que no n'hi hagi d'obertes; gent que vol guanyar diners n'hi ha a tot arreu. Va bé, però, saber que el supermercat és obert. Si no fos perquè vaig fer provisió, ja que no sabia què i quan estaria obert.

Però es nota la festa. Hi ha molt menys trànsit pels carrers, no es veu gairebé gent caminant, el campus és buit, excepte per la poca gent que hi pot anar a passejar, i el meu edifici sembla completament desert. Sí, com a bon desarrelat, estic anant a la feina per mirar d'anar avançant. Amb un ritme més relaxat, que m'ha permès tornar a anar a còrrer —aquest matí també—, i recuperar el fer-me el dinar a casa, que no sembla que hi hagi gaires restaurants oberts.

Fa dies que no mantinc una conversa amb ningú, però no em fa res, hi ha una sensació de pau general, només trencada per petards i coets de tant en tant —tot i que n'hi ha hagut molts menys del que m'esperava. No crec que duri gaire, per això és millor aprofitar-la.