15 de gener 2009

Repetim

Avui he tingut una altra celebració. Aquest cop ha estat un dinar de Final d'Any. És la part bona de dependre, d'una manera o d'una altra, de dues institucions. Aquest cop era del Department of Earth Sciences de NTNU. Més tranquil que el sopar de dissabte —no hi havia KTV—, però amb una estructura semblant. Aquest cop, però, m'he afartat molt més. Era un restaurant potser menys fi que el de l'hotel on vam estar, però el menjar era més bo i més abundant. Massa i tot. A més, han comprat ampolles de vi, xilè i australià, i ja us podeu imaginar que han anat caient.

També hi ha hagut un altre sorteig. Em van dir que és una tradició xinesa d'aquesta època de l'any. Aquest cop, m'ha caigut un stick USB de 2GB. A aquest pas faré la col·lecció completa.

La part més interessant, però, és que era un dinar amb un ambient totalment taiwanès: les típiques taules circulars xineses, menjar i més menjar, alegre conversa entre ells, en la que jo feia el que podia —he mig parlat francès amb un d'ells&mdash, acudits i somriures, i tot un seguit de brindis cara a cara molt curiosos i més elaborats del que hom pensaria.

En el cotxe de tornada, calentet i amb la panxa plena, m'endormiscava. Però la vida és dura i tinc sis estudiants que han de passar, entre avui i demà, per a què els revisi els pòsters per la conferència de la setmana que ve i no hi ha descans. La majoria van tard i malament. Com deien aquells es mastega la tragèdia.