24 de març 2009

Rendit

No és que els hi tingui una mania especial, però tal i com em va passar en la meva estada als Estats Units, gaudeixo de no tenir mòbil, sobretot perquè no tinc gaire gent a qui trucar. Però després que m'han insistint bastant, i tenint en compte que no domino gaire la llengua/llengües del lloc, finalment he caigut en la temptació (o he mirat el costat més raonable de l'assumpte) i he tornat a vendre la meva ànima a la tecnologia.

Divendres passat, acompanyat d'un estudiant, vaig consumar el fet. Tinc mòbil nou, doncs. Bé, com a mínim, també funcionarà a Europa.

2 comentaris:

fEl! ha dit...

Weei?

Hi havia una francesa que cada cop que algun traiwanès a prop nostre anava a contestar el mòbil em deixa fluixet: "weeei?" Jo em pixava de riure i de vegades em posava en situacions molt incòmodes...

Ara se m'acuden moltes preguntes sobre com esciure SMS en xinès i tal... :-)

Unknown ha dit...

un cacau, suposo... NPI encara. Puc fer servir bopomofo, si cal, però.