Eclipsi

Cap a quarts de set, va començar l'eclipsi, amb la seqüència ja habitual que es veu en un de parcial. Tot i així, notava com l'excitació s'anava apoderant de mi. I suposo que de tothom. Durant la següent hora, cada cop hi havia menys disc solar a la vista i s'anava notant un progressiu enfosquiment a l'aire al nostre voltant. L'emoció va arribar al seu punt més alt quan l'eclipsi va arribar al màxim. Quina diferència!. Poder mirar amb els ulls nus cap al Sol i veure el disc negre de la Lluna envoltat per la corona fulgurant del Sol. Molt a prop, Mercuri i Venus, molt brillant. Vaig fer un parell de fotos, però no són gaire bones


Però aquesta, que he aconseguit de la gent del grup que estava amb mi, potser dóna una idea millor.

No hi havia foscor total, sobretot perquè tot l'horitzó, que podíem veure completament amb tota claredat, estava il·luminat. Hi havia doncs una il·luminació molt estranya, de sota cap amunt. Al mateix temps, tot semblava molt calmat. No puc dir si era jo mateix o potser sí que els pocs ocells que hi podia haver havien callar. El que recordo és una sensació de serenitat molt gran, mentres jo esclatava interiorment. Era un fenomen que havia volgut veure des de feia molts anys i finalment el podia contemplar. Pot semblar una mica ridícul, però vaig sentir-me travessat per tota mena d'emocions i de records. Una experiència realment espectacular i única, i crec que es fàcil d'entendre que afectés tant als pobles de l'antiguitat. Fins i tot, sabent el que és i gaudint i interpretant tot el que es podia veure, no em vaig poder escapar de la sensació d'enormitat que hi observava.

De sobte, un raig va trencar la vora del disc negre i vam haver de tornar a posar-nos les lents fosques. L'ocultació havia passat i l'eclipsi anava de baixada. Dos minuts que havien durant tant i, a la vegada, tan poc.En aquell moment, diria que hi va haver un esclat general d'eufòria entre la gent, i tot va ser comentar-ho, fer-se fotos, coses d'aquestes. Compartir l'experiència. Alegria.

Desafortunadament, una hora després, el meu autobús havia de marxar per tornar a Jiayuguan a agafar el tren que ens tornaria a Lanzhou. Darreres fotos, molts i molts comiats. Moltes sensacions entremesclades i darreres mirades inoblidables. La posta de Sol que ens va acompanyar al principi del viatge de tornada va ser un bell punt final a un dia molt intens.