Ha estat una setmana i escaig molt intensa en sensacions. La part de la Xina que he vist és, com m'esperava, un altre món. I la gent, també. La reunió ha estat molt més interessant i atractiva del que m'esperava i he pogut conèixer un bon grup de gent jove, la majoria ben allunyats de mi culturalment. Això no ha estat obstacle per passar uns dies (i unes nits) divertits i plens de petites o grans anècdotes. Potser no ens tornarem a veure, però segur que si que ho recordarem amb afecte. I amb algú en particular, amb alguna cosa més. Tot coronat per l'espectacle majestuós i meravellós de l'eclipsi total de Sol al mig del desert del Gobi. Si hi ha coses que no oblidaré mentres visqui, segur que una d'elles serà això.
Però ja ho aniré explicant de mica en mica. Ara se'm fa difícil començar per res en particular. A més, la tornada a la "vida real" no està sent gaire senzilla. Cap sorpresa.
2 comentaris:
Enveja sana és el que torno a sentir després del teu viatge i l'observació de l'eclipsi i tranquil, el retorn a la rutina diària és el que té, rutina.
Bé, avui molt millor. És el que té estar ocupat. I de l'eclipsi, vés que t'he de dir.
Publica un comentari a l'entrada