Primer contacte

Certament, vaig passar per l'aeroport de Hong Kong, però allò no és realment la Xina encara, i pel de Chengdu, però els aeroports no indiquen com és l'exterior. Així que el primer contacte real amb la Xina va ser quan vam sortir de l'aeroport de Lanzhou, que es troba a uns 60 o 80 km de la ciutat, en el mig del no res. La primera sensació que ja vaig notar caminant pels passadissos va ser la de sequedat. S'havia acabat la humitat. A més, feia un dia d'un Sol esplèndid i un cel absolutament blau, que augmentaven aquesta sensació.

El següent pas va ser agafar el taxi. Evidentment, amb estètica 80s i sense aire condicionat. El que em va colpir va ser el paisatge que vaig veure a continuació. Tant, que em va entrar una nostàlgia molt gran. I és que, salvant les distàncies i els colors, l'ambient i l'entorn em recordaven les terres seques prop de Tauste o per alguna zona dels Monegros. Evidentment, les construccions són força diferents (molt curioses les teulades), però moltes tenien una espècie de pati interior i algun edifici al costat on segur que hi guardaven un tractor o estris del camp. Hi havia camps de blat de moro, de girasols, i també zones amb repoblació d'arbres.


Anàvem per una espècie d'autovia que han construït expressament per l'aeroport. Molt poc tràfic i encara i així advertien de les col·lisions pel darrere. L'aire era sec i a voltes molt calent, però tampoc de manera exagerada; n'he sentit de pitjors. Durant una bona estona vaig estar mirant una cosa, però recordant una altra, i m'ho mirava tot amb un mig somriure. Coses ben familiars a l'altra banda del món.