18 d’agost 2008

El castell de JiaYuGuan

Com deia l'altre dia, el nom de JiaYuGuan no és famós per la ciutat moderna sinó per la fortalesa que va començar a ser construïda cap a finals del segle XIV, a la dinastia Ming, per controlar un pas clau de la ruta de la seda i que guardava el final occidental de la Gran Muralla, que es troba a menys de 10 km d'allà. El van construir aquí, perquè hi havia un petit oasi que podia donar-los aigua.

Hi vam anar el primer dia de ser per allà. Tot just vam arribar a l'hotel, vam esmorzar, una estona per dutxar-se i canviar-se i au, un altre cop a l'autocar i cap allà. D'entrada el que es veia era una muralla i una torre al fons.


La muralla és part de la Gran Muralla, que en aquesta banda no esta feta de maons, ni és tan espectacular com les imatges que s'acostumen a veure, pero déu n'hi do. De totes maneres, són parets altes, fetes d'una mena d'adob, ja que el clima és tan sec aquí i plou molt rararment (i per coincidència, va ploure alguns dels dies de després).

Enganxat a la muralla, hi ha els diversos recintes que conformen la fortalesa, fets també de maons. Alguns dels taiwanesos i dels xinesos es van sentir decebuts. No sé què esperaven, suposo que deu ser un lloc famós en la història (i amb molta propaganda, també). De totes maneres, a l'època devia ser un lloc molt difícil d'atacar.


El castell està situat en una planura entre dues fileres de muntanyes. La ruta de la seda passava per allà mateix. Era, de fet, la duana i la defensa de la ruta en aquesta zona, perquè suposo que tothom hi havia de passar. Per dins, tenen una sèrie d'edificis més o menys reconstruïts (n'hi ha molt de nou) i les tres torres principals. És força impressionant, sobretot les fotos que es veuen per allà amb les muntanyes nevades, que es troben a uns quants km de distància, al fons.

A mi em va fer gràcia el color marronós que tenia tot. Fins i tot, les teulades típicament vermelles tenien una capa marronosa permanent. I a la vegada, hi ha un parell de zones d'arbres que entre el color verd que destaca del fons i la bona ombra em van deixar una imatge ben agradable a la memòria.

No és que quedi gaire cosa de l'època, apart de la residència del general, però aprofiten per tenir gent vestida de l'època i practicant, suposo, per alguna representació. Mirant cap a l'oest, la muralla continua enllà per la desolació del desert.


Com a primera cosa per veure, va ser un bon començament. Conec gent que va veure l'eclipsi des d'allà. N'he vist alguna foto i és vertaderament maca.