JiuFen

Ja feia dies que no sortia de Taipei. Fins ahir. Amb dos postdocs japonesos i dues visitants coreanes, vam anar fins a Jiu Fen, que es troba a la costa oriental, just a l'est de Taipei. Després de dinar sushi i esperar que la tormenta de cada tarda amainés una mica, vam agafar un tren fins a Ruei Feng i d'allà un autobús fins a Jiu Fen (nou porcions), que és un poblet que es troba arrapat a la muntanya just davant del mar, no gaire lluny de KeeLung. La primera visió del mar que vaig tenir, després de girar un revolt va ser espectacular. Estàvem força alts i vèiem allà baix una badia i un port, i el mar. Davant nostre, un temple força gran, als peus d'una muntanya força alta, a l'altra banda de la qual estaria el mar. S'hi podia veure un rastre de pavellons que baixaven des del cim fins a Jiu Fen.


Un cop al poble, que està veritablement enganxat a la paret de la muntanya, vam fer un tomb per un dels carrers comercials, que també va pujant fent esses. Ple de botigues i llumetes, força endreçat i atractiu.


Vam estar en una botiga que venia ocarines, de totes menes, formes i colors. A més, per atreure gent, o si algú volia comprar-ne alguna, les provaven i la música transformava la botiga. El cert és que van vendre'n unes quantes al nostre grup.

Després, una aturada per menjar un dels típics postres taiwanesos;

més voltes pel mercat i veure el famós carrer que baixa cap al mar; per acabar fent un té a l'estil tradicional i menjar en un balcó amb una vista preciosa del mar i de la costa. Després de passar-me cinc dies tancat sentint xerrades, vaig agrair un vespre tan relaxant.


Tant, que una mica més i no agafem el darrer autobús per tornar a l'estació de tren i poder tornar a Taipei. Però vam tornar a tenir sort, per molt que ens haguéssim d'esperar gairebé una hora a l'estació. Però tenien les ocarines per entretenir-se. I la veritat és que el so és molt maco.