26 d’agost 2008

Reunió

Tant de parlar del viatge a la Xina i cap comentari sobre el meu propòsit per anar allà?. 2008 EAYAM. El cert és que hi vaig anar poc convençut i, com ja vaig dir, per veure l'eclipsi. Un cop allà, el cert és que va estar molt millor del que m'esperava. Potser és que m'ho vaig prendre d'una altra manera, però va ser interessant seguir la majoria de les xerrades que es van donar. Evidentment, hi va haver algunes insuportables i/o avorrides, però trobo que n'hi va haver moltes molt interessants. Generalment, hi havia una xerrada llarga inicial donada per algun "senior", seguida de xerrades de 15 minuts de tots, o gairebé tots, els participants durant els cinc dies de la reunió. Per alguns era el primer cop que ho feien i es notava, però per alguna banda s'ha de començar.


A més, em va permetre veure una reunió d'aquesta mena on l'únic occidental era jo. Quan un va per aquests mons de l'astronomia s'acostuma a veure tota mena de gent estranya i no és gens sorprenent trobar-se amb tipus ben estirats, anti-socials o, simplement, desagradables. En altres reunions, la majoria dels asiàtics semblen estar en un segon pla si no tenen un nom reconegut. I estic segur que entre Orient i Occident hi ha un munt de malentesos, quan potser és un problema de timidesa cultural i manca d'habilitat amb l'idioma. En aquesta reunió, vaig poder veure com la gent, en general que no tots, es mostrava tímida al principi i a mida que s'anaven coneixent, s'anava generant una confluència de més i més gent i un ambient cada cop millor, dins i fora de la sala de reunions (les nits passades bevent cervesa i jugant bé s'havien de notar). De fet, i salvant la distància de l'edat, però llavors recordo temps llunyans, no crec que hagi vist mai un bon rotllo tan general.

Porto setmanes pensant-hi i estic començant a arribar a la conclusió que no és que per aquí siguin menys estranys (em refereixo als científics), però potser tenen una amabilitat més aparent que fa les coses més agradables, fins i tot en situacions més incòmodes. No ho sé, és una d'aquelles coses que hauré d'observar molt més temps per acabar de fer-me'n una idea concreta.