La tradició diu que s'han de fer ofrenes als esperits per, suposo, apaivagar-los, afalagar-los, alleugerir els seus patiments, etc i així no cridar a la mala sort. Les ofrenes són diverses: posar menjar a la porta de casa, amb barretes d'encens, per tal que els esperits es puguin alimentar, cremar paper moneda especial (una mena de paper que diria que fan especialment per aquestes ocasions), o fins i tot construir rèpliques de tota mena d'estris. He llegit que també s'arriba a posar un plat a taula pels familiars morts. Em van dir que segurament seria demà, però avui ja he vist força taules a les portes de cases i botigues, o al davant d'un karaoke o a l'entrada d'un parking, amb tota mena de menjar: fruita, paquets d'arròs, lunchboxes, bosses de doritos, capses de galetes, bombons, llaunes de cervesa. El que sigui. I de bon matí ja he vist gent cremant paper moneda en uns brasers portàtils que es veuen tot sovint per aquí. En alguns llocs, hi ha força fum i les olors són de paper cremat o d'encens. Ben curiós. Em van explicar que també s'hi poden veure reproduccions de telèfons mòbils i coses d'aquestes. Potser per què els morts els facin servir?
Em van dir que el menjar te'l podies menjar després, però la creença que totes les coses tenen un esperit dins dicta que l'esperit del menjar serà consumit pels esperits. Tot molt animista, que crec que és una part ben important de les creences generals de la població.
Clar que, com sempre que m'expliquen una història i hi ha més d'un taiwanès present apareix la frase que "això que expliques no és exactament així". Així que segur que el que he explicat conté moltes errades. No hi ha res simple, aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada