

En aquest punt, i suposo que de cara als turistes, hi ha una representació de com seria el lloc on s'estava la darrera guarnició de defensa, amb pont penjant inclós.

Per augmentar l'atractiu turístic, hi ha una tirolina que et permet passar d'una banda a l'altra del riu. Un viatge impressionant. Suposo, perquè no vaig tenir ganes de fer cua per fer-ho i em vaig anar cap al petit fort que hi havia més enllà. Al costat, un balcó amb terra transparent per augmentar més la sensació de vertigen que l'alçada sobre el riu podria provocar.
Tot això es troba en un lloc que comença a ser desèrtic, tot i que al lluny a l'altra banda, podíem veure un ramat d'ovelles o cabres —estaven massa lluny per distingir-les. El matí era relativament fresc i el cel totalment blau, excepte per sobre de les altes muntanyes que es veien al fons. Ens trobàvem al final d'una planura entre muntanyes i tot estava dominat pels color ocres de la terra i el riu, creant un entorn estranyament bonic. Jo em trobava en un estat una mica massa inquiet, suposo que el final de l'estada començava a afectar-me. Per sort, sempre hi ha alguna floreta per alegrar-te el dia... o més d'un.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada