I ho sembla. En pocs minuts, vam passar de la conducció gairebé solitària i tranquil·la de l'autopista al caos. Cotxes, autobusos i motos per totes bandes, bicicletes també, peatons creuant per on els sortia (en part, també, perquè els passos de peatons són escassos), un concert de clàxons. No és que em sorprengués excessivament, però va ser sobtat. Em van dir que era així, o pitjor, per tota la Xina i per la major part d'Àsia. Taiwan, en comparació, és un paradís. En fi, vaig passar una bona estona rient del que veia i trobant a faltar els comentaris afinats que hi hauria hagut si hagués estat en família.
Vam arribar a l'hotel, ens van donar el bitllet pel tren de la nit, vam deixar les maletes en una habitació, vaig quedar molt favorablement impressionat, i vam anar a tastar els "beef noodles" típics i famosos de la ciutat.
Una mica picants i força calents. Però apart de la suada que tot plegat, ajuntat amb la calor que feia, em va provocar, estaven molt bons. A més, vam poder veure com els feien de ràpid.
Un detall interessant era veure la barreja cultural, no sé si racial, de la ciutat. La comunitat musulmana era ben visible.
Per fer temps, vam agafar un altre taxi, vam experimentar un altre exemple de conducció arriscada i ens vam apropar fins el Huang He amb el seu característic color marronós. Un riu ample com tants altres
i vam acabar fent una anada riu amunt en fora bordes, on vam veure tot d'edificis, mesquites entre ells, a la vora del riu, i tornada en un rai fet de fusta i pells de xai inflades, al vell estil. Molt tranquil i relaxant.
El cert, és que la tarda era perfecta, sobretot lluny del soroll ensordidor del trànsit de la ciutat, amb una temperatura molt bona i una fresqueta agradable. Vam aprofitar per fer unes cerveses allà a la vora del riu. Un molt bon començament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada