La vida nocturna

Però no la de Taipei, sinó l'animal al campus de GongGuan de ShiDa. Ja us vaig parlar del raucar de les granotes per la nit. El més curiós és que de vegades has d'esquivar-les quan se'n van de passeig i s'aturen al mig de la vorera dels peatons. Són granotes ben petites, que van saltant una mica cap on poden i has de vigilar de no esclafar-les. Això sí, quan es posen a cantar fan molt de soroll.

Ahir per la nit les vaig tornar a sentir i en vaig veure unes quantes vagarejant per aquí i per allà. Tornava de sopar i fer unes cerveses per la banda nord amb altres postdocs, i de passar una nit força divertida. I de sobte vaig veure una ombra i una cosa ben gran alla davant a la vorera que no vaig identificar fins que hi vaig arribar. Era un cargol. Però quin cargol,

entre closca i cos, era mes gran que la meva mà. Per casa, he vist cargols des dels ben petitons, fins a alguns bastant més grans. Ara ja sé on n'he vist el més gran. La veritat és que feia bastanta impressió. Allà el vaig deixar movent-se molt lentament, mentres jo anava a recollir la meva bossa i me'n tornava cap a casa.