Ahir per la nit les vaig tornar a sentir i en vaig veure unes quantes vagarejant per aquí i per allà. Tornava de sopar i fer unes cerveses per la banda nord amb altres postdocs, i de passar una nit força divertida. I de sobte vaig veure una ombra i una cosa ben gran alla davant a la vorera que no vaig identificar fins que hi vaig arribar. Era un cargol. Però quin cargol,

entre closca i cos, era mes gran que la meva mà. Per casa, he vist cargols des dels ben petitons, fins a alguns bastant més grans. Ara ja sé on n'he vist el més gran. La veritat és que feia bastanta impressió. Allà el vaig deixar movent-se molt lentament, mentres jo anava a recollir la meva bossa i me'n tornava cap a casa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada