El que vam veure s'assemblava més a les típiques postals de la Gran Muralla, amb les parets i les torres enfilant-se muntanya amunt, seguint el relleu. El nom de la Gran Muralla penjant està molt ben trobat, perquè de veritat sembla que estiguin gairebé suspeses en l'aire. Aquesta part guardava el pas de Shiguanxia.
Des del final d'una zona de verd, hi ha una part de muralla i des d'allà es pot pujar caminant fins a dues torres, al final de la darrera s'acaba la paret.
A l'altra banda de la vall, es pot veure un altre tram, molt espectacular. Als seus peus hi ha una sèrie d'edificis que no sé què devien ser, perquè no ens hi vam apropar. Però hi havia una pagoda d'unes 7 plantes i altres edificis que semblaven formar part d'alguna mena de temple. Potser només era alguna cosa per a turistes.
Com deia, vam pujar fins a la torre més alta. Des d'allà es podia veure al davant l'oasi i el desert darrera en una planura que es perdia en l'horitzó.
Girant cap a la dreta, es podia seguir la muralla en direcció al fort de JiaYuGuan que encara era visible a uns quants km de distància. Girant a mà esquerra, estava l'altre tros de muralla penjant, la pagoda i les muntanyes agrests i totalment seques. No hi havia ni un bri de verd. Em vaig imaginar que segur que hi havia camins força macos de seguir, si es tenia aigua i a cobert del Sol que queia, és clar. Això de les terres desèrtiques té un encant veritablement especial.
Aquí, la part de muralla continuava feta d'aquella mena d'adob i era només ampla per deixar passar a dues persones, però seguia fidelment les ondulacions del terreny i es veia que havien aprofitat qualsevol sortint del terreny per estalviar-se de construir paret. Molt interessant de veure de prop.
Molta cultura. I un bon bany de Sol. Vaig acabar amb un bon bronzejat de la pell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada