Com us vaig dir, en el viatge a la Xina no em vaig emportar el portàtil. La raó era que no em feia cap gràcia fer-lo travessar unes fronteres que no m'inspiraven gaire confiança, quan no era una eina imprescindible. I crec que vaig fer bé. Em van fer obrir la bossa un parell de cops i no vull pensar què m'haguessin fet fer el primer cop si arribo a portar el portàtil.
A més, un cop a la reunió, vaig decidir no consultar el mail. Total, si hi ha notícies dolentes, no podré fer res. I les bones, poden esperar-se. De fet, només vaig tocar un ordinador un únic cop quan em van preguntar una cosa i vaig assegurar-me que els deia la resposta correcta. I no ho vaig passar gens malament. Mentres molta gent no feia més que mirar l'ordinador durant les xerrades, preocupar-se per una cosa o una altra, dir que treballava, jo em podia dedicar totalment a atendre a les explicacions de torn; o a contemplar el panorama o a fer gargots en el llibret del programa si em començava a avorrir, que va ser poques vegades. Em vaig sentir força alliberat de l'esclavitud autoimposada d'haver d'estar pendent del trastet.
A més, com que no portar l'ordinador em va fer tenir la meva xerrada preparada abans de marxar, no em vaig haver ni de preocupar més d'ella. Tot un plaer. Durant gairebé nou dies!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada