Jia Yu Guan

Quan em vaig despertar al tren, ja clarejava. Mirant per la finestra el canvi de paisatge era ben clar: una terra plana i aparentment molt àrida. El Sol encara estava envoltat per la boirina del matí i no s'arribava a veure què hi havia per l'horitzó.


Al cap d'una hora, arribàvem a JiaYuGuan. Pel que ens van explicar, és una ciutat relativament nova. Fundada als anys 50 al voltant d'una fàbrica d'acer i poblada per gent que va venir de les zones superpoblades de l'Est. Abans aquí no hi havia gaire cosa més. Bé, no és cert del tot. El lloc era famós per un castell que guardava el límit occidental de la Gran Muralla i que vam visitar al poc d'arribar (però això més endavant). És una ciutat que està situada prop d'un petit oasi, crec, però l'aigua la porten des de les Snow Mountains (Qilian) que es troben a unes quantes desenes de kilòmetres d'allà.

Com correspon a una ciutat tan nova, JiaYuGuan té una graella cuadrada d'avingudes amples, grans places, molts edificis d'estil comunista, tots iguals i bastant lletjos, fàbriques més o menys lletges, escultures modernes repartides pels parcs i les places, no gaire circulació, i una població d'uns 200000 habitants. Però és bastant extensa. Aquí o vas en bici o agafes un taxi (que són molt barats pel nostre costum, i mira que a Taipei també ho són) o a peu no arribes enlloc. A la part central i ha una mica d'activitat comercial, que no és que sigui una gran cosa però hi ha bastantes botiguetes, i algun "night market", que és miserable comparat amb l'exuberància dels que he vist a Taiwan. La circulació és bastant caòtica, però com que la ciutat és petita i no hi ha tants cotxes com a Lanzhou no ho sembla tant.


L'hotel estava situat a la banda sud, una mica cap als afores, però tampoc no gaire lluny del centre, molt a prop de l'edifici de l'ajuntament. Allà mateix hi havia un complexe esportiu amb un estadi de futbol i una sèrie de llacs artificials bastant grans. El passeig que vam fer una nit va ser molt agradable.




Evidentment, la parafernàlia olímpica ho omplia tot.


Però també vaig veure barris bastant pobres i deixats, probablement més a prop de les fàbriques més brutes. Les diferències de riquesa, de la qualitat dels edificis, de l'estat de manteniment de tot en general, és una cosa que salta a la vista en el que vaig veure a la Xina.

En resum, un lloc on no hi voldries passar gaire temps, però on encara vam descobrir alguns llocs on sopar o prendre alguna cosa, i així allunyar-nos d'un hotel que cansava bastant ràpidament.